El simbolisme amagat
a
l'estructura poètica
de
l'Apocalipsi de Sant Joan
Versió de Ramon Olmos Miró paral·lela a l'original grec
(Còpia de treball per a ús privat)
Barcelona, 10 de Maig de 1995.
Manuel María Domenech Izquierdo
Agraïment
El vull expressar aquí a les persones
que m'han ajudat tècnicament i
han revisat les versions d'aquest llibre.
Gairebé tots els seus suggeriments han estat incorporats a la present versió.
Isabel Abelló, llicenciada en Filologia Anglesa i a l'Escola Central d'Idiomes (+);
P. Josep M. Alba S. I. llicenciat en Filosofia i Lletres (+);
Dr. Federico de Alemany Ferrer, doctor en Teologia, Filosofia i Filologia (+);
P. Sebastià Bartina S. I. llicenciat en Sagrada Escriptura i professor de Sagrades Escriptures (+);
P. Ignacio Borrull, Sacerdot;
Dr. Raoul Cerratti, professor d'història germànica a la universitat d'Oxford;
Antoni María Domenech Guillén, Sacerdot, Doctor en Dret Canònic;
Josep Lluís Domínguez, administratiu;
Joana Expósito, llicenciada en Filosofia i Lletres;
Fra Jordi M. Falasco, metge cartoix;
Jordi García, llicenciat en Filologia Anglesa;
Angela Guillén Beltrán, llicenciada en Filosofia i Lletres (+);
Jesús Jarabo;
Isabel Lamarca, llicenciada en Filosofia i Lletres;
Cristina Nogués, Dra. en Cièncias Físicas i llicenciada en Informática;
Josep Manuel Núñez, Enginyer Industrial;
José O'Callaghan S.J., Catedrátic de Papirología i Paleografía grega
al Pontifici Institut Biblic de Roma (+);
Domitille Odoux;
Susana Olive, Mare de Familia;
Ramon Olmos Miró(*) , llicenciat en Ciències Exactes i en Teologia, Doctor en Mariologia;
Cándido Pousada, Almirant;
Carles Rey, Enginyer Industrial;
Bonaventura Roure, Enginyer Industrial;
Francesc Sales, Enginyer Industrial;
Feliu Saltor, Enginyer Industrial;
Josep María Serra, Sacerdot, Doctor en Teología;
P. Josep M. Solé Romá C.M.F., professor de Sagrades Escripyures (+);
Josep María Soler, Enginyer Industrial;
Joan Tubau, Enginyer Industrial;
Mn. Eduard Vivas, Sacerdot (+).
(*)
Tot el referent al possible simbolisme de les repeticions de
paraules es deu a la col·laboració especial d'en Ramon Olmos Miró.
Qualsevol suggeriment pot ser enviat a:
Manuel María Domenech Izquierdo
Email para Manuel María Domenech Izquierdo
Presentació
El nou descobriment
En recordar un sermó de quan era infant que explicava la importància
de les visions i de les audicions a l'Apocalipsi
vaig trobar com set visions entre
les cartes a les set esglésies i el tema dels set segells.
Vaig buscar també les visions després de les set trompetes,
i vaig adonar-me que hi ha tres grups més de set visions,
i així vaig arribar a trobar a l'Apocalipsi una estructura de set temes.
Hi ha també un pròleg i un epíleg.
Aleshores vaig voler fer veure aquesta estructura. Per fer-ho
vaig escriure l'Apocalipsi mitjançant un sistema de procés de textos
amb ordinador.
Aquest sistema m'obligava a marcar el començament dels paràgrafs,
i això em permeté descobrir-ne set al pròleg. Examinant la composició
d'aquests paràgrafs, vaig trobar-hi set frases a cadascun d'ells,
llevat del sisé on n'hi ha dotze.
Més endavant vaig trobar estructures semblants a tot el text i
això és el que vull fer notar amb el que segueix.
També hi ha estrofes de 3 o 9 versos que fixen l'atenció sobre Déu.
El criteri per a començar un nou vers ha estat principalment la
conjunció "i" o "també", que en grec són la mateixa paraula. Els pronoms
relatius, els imperatius i les paraules "perquè", "fins", "com", "per a",
"on" i les repeticions de la mateixa frase, també són motiu de trencament.
Això succeix moltes menys vegades que amb la paraula "i".
De vegades és millor prescindir de la paraula "i" en la divisió de dos
versets. Llavors s'indica amb números entre parentesi. Així succeix a
Ap. 11,7-9 i Ap. 14,9-10.
Seguint altres criteris es troben altres estructures que s'encavalquen amb
les anteriors. Aquestes s'índiquen amb titols i nombres al marge dret.
Les 40 visions personals de Sant Joan
Sens comptar la visió principal d'Ap. 1,12 que, hom pot dir, comprèn
tot l' Apocalipsi, trobem quaranta visions personals introduïdes per la forma
verbal "vaig veure" que s'assenyalen amb nombres entre parèntesi.
Això pot tenir importància si tenim present l'influx que hom
descobreix del llibre de l'Exode en la redacció de l'Apocalipsi.
Aquestes quaranta visions personals coincideixen amb els elements dels
set septenaris de l'estructura que es presenta en aquest treball excepte,
naturalment, en les set cartes a les set esglésies i també en els casos
següents: Ap. 4,2-3 i Ap. 4,4-11 que no contenen la forma verbal "vaig veure".
Ap. 16,12-16 que es una altre visió dins de la general de les set copes.
Ap.20,11-15 i Ap. 21,1-5a que no es poden separar com a estrofa de 7 o 12 versos.
Finalment, entre Ap. 11,19 i Ap. 12,18, Sant Joan no diu "vaig veure", sinó
"va ser vist".
El tercer i quart tema poden ser estructurats segons les visions,
en lloc de considerar els segells i les trompetes.
Fent-ho així resulta la divisió que segueix. Ho indicarem després
amb títols a la dreta.
III - La història
1. Visió 6: L'obertura del primer segell
2. Visió 7: El Vencedor i la guerra
3. Visió 8: La fam
4. Visió 9: La pesta
5. Visió 10: El clam dels màrtirs
6. Visió 11: El terratrèmol
7. Visió 12: Els quatre angels
IV - La consumació
1. Visió 13: Els 144.000 segellats
2. Visió 14: Els Sants
3. Visió 15: Commoció còsmica
4. Visió 16: L'àguila voladora
5. Visió 17: El fum de Satanàs
6. Visió 18: Els exèrcits de l'Eufrates
7. Visió 19: Elies i Enoc
Les audicions
Entre els diversos temes es reparteixen les audicions d'aquesta manera:
La visió de l'Anyell degollat: 9 audicions
Els set segells: 12 audicions
Les set trompetes: 12 audicions
La gran guerra: 7 audicions
El judici de Babilònia: 7+12 o be 12+7 audicions
La nova Jerusalem: 9 audicions
que junt amb les dues del pròleg: Ap. 1,11 i Ap. 1,17, fan un total de
70 audicions, es a dir deu vegades set. Les dues primeres s'assenyalen
al marge dret com (audició 1,70) i (audició 2,70). Les altres amb el nombre
d'ordre que tenen al tema corresponent.
Els Poemes
Existeixen certes unitats estructurals de 7 estrofes
que s'encavalquen amb les visions.
Les anomenarem poemes, seguint el costum dels comentaristes,
Ho indicarem també amb títols a la dreta.
N'he trobat els següents:
1. Poema dels setials
2. Poema de l'Anyell
1. Poema dels dos testimonis
2. Poema de la dona i el drac
3. Poema de les dues bèsties
4. Poema del Fill de l'Home
5. Poema de Babilònia
6. Poema del càstig de Babilònia
7. Poema de l'al·leluia celestial
8. Poema escatològic: El final de la història
9. Poema de Jerusalem
Repeticions de certes paraules
Molts autors i comentaristes han vist un valor simbòlic en el fet que
certes paraules o frases es repeteixen set vegades a l'Apocalipsi.
Els anomenats "macarismes" o benaurances i les set vegades que Jesucrist
diu que ve són exemples coneguts.
Aquí hem assenyalat les repeticions amb números després de
les paraules. Si n'hi ha tres volen dir l'ocurrència, l'escena i
el nombre de vegades que es repeteix. Si n'hi ha dos, l'ocurrència
i el nombre de vegades que es repeteix i si només n'hi ha un,
es tracta d'una repetició localitzada en un passatge concret.
(*)
Segons el diccionari de Pompeu Fabra "endurar és suportar quelcom
amb una paciència constant".
Es repeteixen set vegades:
"Crist", "vinc", "endurança"(*) , "digne", "preparar",
"abisme", "regnar", "carn",
"estar ple", "falç", "esmolada", "vestit", "benaurat", "núvol",
"fornicació", "profecia", "terratrèmol", "prodigi" i "marca".
Es repeteixen dotze vegades:
"poder", "convertir-se", "ancians", "fumarada", "parlar", "revestir",
"copa" i "saber".
El nom de "Jesús" es repeteix 14 vegades que és 2 vegades 7.
"Pantocràtor" es repeteix 9 vegades, és a dir, tres vegades tres.
"Babilònia" es repeteix 6 vegades.
"Lampadari" es repeteix 7 vegades referit a les 7 esglésies entre Ap 1,12 i
2,5 i una altre vegada als dos testimonis a Ap 11,4.
L'Anyell apareix 28 vegades però la paraula "anyell" 29 perquè de la
bèstia que ve de la terra Sant Joan diu que té banyes com d'anyell.
28 a més d'ésser
4 vegades 7 és nombre triangular de base 7: (1+2+3+4+5+6+7=28).
Les referències a l'Anyell són 12 des de la primera visió de l'Anyell
a Ap. 5,6-10 fins que apareix la
bèstia del mar i 9 des de la segona visió important de l'Anyell amb els
144.000 a Ap. 14,1-2 fins a l'al·leluia celestial pel càstig de Babilònia.
Darrerament apareix 7 vegades dins de la visió de la nova Jerusalem.
Això s'indica amb números després de la paraula Anyell, que signifiquen la
vegada dins del grup, el número de vegades del grup i el total.
"Judici" es repeteix 4 vegades i "jutjament" 3, el que fa un total de set.
"Tabernacle" 3 i "plantar tabernacle" 4, que fan també 7.
"Veu gran" 19, que amb "gran veu" i "forta veu"
fan un total de 21 que és 3 vegades 7.
Però tot això no ha estat assenyalat en aquest llibret.
Potser no totes aquestes dades numèriques tenen un simbolisme,
però això és el que hom proposa a la investigació. El que sembla evident
és que la intenció hi és present.
Conclusió
Encara que potser no s'ha aconseguit la darrera versió amb tots els seus detalls,
es pot ja veure fàcilment que, en contra de l'opinió que la crítica especialitzada
ha propagat modernament, l'Apocalipsi de Sant Joan obeeix a un pla global
d'un sol autor des de la primera línia fins a la darrera.
El seu estil, que no té igual en tota la literatura universal, fa que,
vertaderament, com s'estableix a Ap.22,18-19, no s'hi pugui treure o afegir
ni una paraula.
Es formós adonar-se que l'art literari que s'expressa amb el ritme
de les idees, admet l'esplendor de la seva bellesa en qualsevol llengua.
Un altre recurs, com rima o mètrica, faria això impossible.
D'aquesta manera es fa molt fàcil el goig de la meditació privada d'estrofes
i poemes i, també, la declamació comunitària.
Crec que el procés de textes amb ordinador ha fet un bon servei
a la humanitat. Els escripturistes, lingüistes i arqueòlegs poden trobar encara
molts simbolismes nous i, també, poden perfeccionar els
ja trobats, però amb això n'hi ha prou per a acceptar l'evidència
de l'anterior conclusió, salvat el judici de l'Església.
Notacions
Els paràgrafs constitueixen estrofes i les frases
són els versos que les composen.
L'estructura més simple és la següent:
Primer vers
Segon vers
Tercer vers
Quart vers
Cinquè vers
Sisè vers
Setè vers
De vegades l'estrofa es composa de set frases principals,
de vegades de dotze, i fins i tot de set principals i cinc de
secundàries, que fan dotze. Aleshores l'estructura es presenta
d'aquesta manera:
Primer vers (1)
vers secundari (2)
Segon vers (3)
Tercer vers (4)
vers secundari (5)
vers secundari (6)
Quart vers (7)
Cinquè vers (8)
vers secundari (9)
Sisè vers (10)
Setè vers (11)
vers secundari (12)
Però, quan la divisió és menys forta, amb signes com aquest (_) o (.) al
començament de cada part secundària.
De vegades hi ha set versos en una estructura distribuïts al llarg
d'unes altres estructures de set elements. Aquest cas es veu reflexat així:
Segon vers
Tercer vers
| Quart vers | | [2] |
| Cinquè vers | | [3] |
Sisè vers
Setè vers
Segon vers
Tercer vers
| Quart vers | | [5] |
| Cinquè vers | | [6] |
| Sisè vers | | [7] |
Setè vers
Hi ha versets que internament també es composen de set elements
sintàctics. Llavors aquest signe (_) o (.) es posa davant de cadascun d'ells.
Finalment hi ha conjunts de grups de 7 o 12 estrofes, que son com poemes
parcials. Llavors es numeren al marge o al centre per a fer l'estructura més
clarament visible.
Pròleg
Títol
1. (Ap. 1,1-4a)
Revelació de Jesús (1,14) Crist (1,7),
que Déu li donà,
per mostrar als seus servents les coses que cal que s'esdevinguin aviat,
i significà tot enviant el seu àngel al seu servent Joan,
el qual testificà la paraula de Déu
i el testimoniatge de Jesús (2,14) Crist (2,7),
tot el que havia vist.
Benaurat (1,7) el qui llegeix
i els qui oeixen les paraules de la profecia (1,7)
i guarden allò que ha estat escrit en ella
perquè el temps és a la vora.
Joan a les set esglésies que hi ha a l'Asia:
Exordi
2. (1,4b-5a)
Gràcia a vosaltres
i pau
| de part del qui és | | ● ● |
| i el qui fou | | ● |
| i el qui serà, [o el qui ve] | | ● |
| i de part dels set Esperits | | ● |
els de davant del seu setial,
| i de part de Jesús (3,14) Crist (3,7), | | ● |
el testimoni,
el fidel,
el primogènit dels morts
i el príncep dels reis de la terra.
3. (1,5b-6)
| Al qui ens estima | | ● |
| i ens deslligà | | ● |
dels nostres pecats
amb la seva sang,
| i ens va fer un reialme | | ● |
sacerdots per al Déu
i Pare seu,
a ell la glòria
i el domini
pels segles
dels segles.
Amén.
4. (1,7-8)
Heus aquí _que ve _amb els núvols (1,7)
i el veurà tot ull,
i els qui el van traspassar,
i es planyeran _per ell _totes les tribus _de la terra.
| Sí. | | ● |
| Amén. | | ● |
| Jo sóc... | | ● |
Jo sóc l'Alfa
| i l'Omega, diu el Senyor | | ● |
| el [qui és] Déu, | | ● |
| el qui és | | ● |
| i el qui fou | | ● |
| i el qui ve, [o que serà] | | ● |
| el Pantocràtor (1,9). | | ● |
Visió principal
Aquesta visió amb les cartes a les 7 esglésies
completan 276 + 1155 = 1431 paraules.
1431 és triangular de costat 53 y 1155 = 3 X 5 X 7 X 11 = 105(14) X 11.
(105 X 12 = 1260)
Aquestes 276 paraules es divideixen en números triangulars de tres maneres.
78(12) + 120(15(5)) + 78(12), 78(12) + 153(17) + 45(9) o bien 231(21) + 45(9).
El més maravellos és constatar que en els tres casos hi a una perfecta
coincidència amb la semàntica de les estrofes.
| 5. (1,9-11) | | (La visió principal te 276 parules, triangular de costat 23) |
(276 personas hi había a la barca del naufragi de Sant Pau. Act 27,37)
(Fins a la primera part de la séptima estrofa hi ha 78(12) + 153(17) = 231(21) paraules)
| | (78 paraules, triangular de costat 12) |
.Jo, .Joan, .el .vostre .germà .i .copartícip .7
.en .la .tribulació
.i (el) .reialme
.i (l').endurança (1,7) .en .Jesús (4,14), .9
.vaig esdevenir .a .l'.illa, .l'.anomenada .Patmos, .7
.a causa .de la .paraula .de .Déu
.i .del .testimoniatge .de Jesús (5,14). .9
.Vaig esdevenir .en .esperit .el .dia .del .Senyor, .7
.i .vaig oir .darrera .meu .una veu .gran, .com .de trompeta, .que deia: .9
| _«.El .que veus _.escriu-ho _.en .un llibre | | (audició 1,70) |
_.i .envia'l _.a les .set _.esglésies:
_a... _7
.a .Efes .12
.i .a .Esmirna
.i .a .Pèrgam
.i .a .Tiatira .9
.i .a .Sardis
.i .a .Filadèlfia
.i .a .Laodicea». .9
| 6. (1,12-17a) | Visió Principal | |
(Les dugues següents estrofes tenen 120(15(5)) + 33 = 153(17) palraules, triangular de costat 17)
| | (120 = 12 x 10 paraules, triangular de costat 15, triangular de costat 5) |
.I [allí] .vaig girar-me .per veure .la .veu .que .parlava (1,12) .amb .mi; .9
.i, .havent-me girat, .vaig veure .set .lampadaris (1,7+1) .d'or .i, [.en].mig .dels [.set] .lampadaris (2,7+1), .12
.un que semblava .un fill .d'home .vestit .amb una túnica talar .5
.i .cenyit .a l'.alçada .del pit .amb un cenyidor .d'or; .7
..el .seu .cap .i .els .cabells (eran) [blancs] .com (1) .llana .blanca .com (2) .neu, .12
.i .els .seus .ulls, .com (3) .una flama .de foc, .7
.i .els .seus .peus, .semblants .a l'oricalc .com (4) .en un .forn, .9
.encesa .també .la .veu .seva, .com (5) .veu .de moltes .aigües .9
.i .tenia .a .la .seva .mà .dreta .set .estrelles, .9
.i .de .la .seva .boca .sortia .una espasa .esmolada (1,7) .de dos talls, .9
.i .el .seu .aspecte .com (6) .el .sol .quan brilla .amb tot .el .seu .poder (1,12); .12
.i, .quan .el .vaig veure, .vaig caure .a.ls .seus .peus .com (7) .mort. .4 .7
.I .posà .la .seva [.ma] .dreta .al damunt .meu, .dient: .9
7. (1,17b-20)
| | Les paraules de Sant Joan continúen a l'epíleg. |
| | - I - (8) | [Paraules de Jesucrist] |
| «[.No .temis;] | | (33 paraules)[1] |
| .jo .sóc .el .Primer | | [2]● |
| .i .el .Darrer, | | (audició 2,70)● |
| [.i .el .qui viu,] .12 | | ● |
| .i .vaig estar .mort, | | [3] |
.i .heus aquí -.que .visc -..pels .segles -.dels .segles [amén], .12
| .i .tinc .les .claus -.de la .mort -.i .de l'.Hades. .9 | | [4] |
- II - (9)
(45 paraules, triangular de costat 9)
(33 + 45 = 78, triangular de lado 12)
| ".Escriu, [doncs], .les coses .que has vist, | | [5]● |
| .i .les coses .que són | | ● |
| .i .les coses que [t'].han .d'esdevenir .després .d'aquestes. .12 | | ● |
| .El .misteri .de les .set .estrelles .que .has vist .sobre [la meva dreta)(.els .lampadaris (3,7+1)] .10 | | [6] |
( .12 +.10 = .22: 231(21) + 22 = 253(22) )
.i .els .set .lampadaris (4,7+1), .els .d'or: .6
( .22 +.6 = 28(7) )
| .les .set .estrelles .són .àngels .de les .set .esglésies, .8 | | [7] |
( .28 +.8: = 36(8) )
.i .els [.set] .lampadaris (5,7+1) [.que .vas veure] [els set], [.set] .esglésies .són». .9
( .36 +.9: 45(9) )
( .6 +.8 +.9 = .23: 253(22) + 23 = 276(23) )
| | Les estrofes III i següents están a l'epíleg. |
I - Cartes a les set esglésies
1. A l'àngel d'Efes
(2,1-7)
A l'àngel de l'església d'Efes escriu:
_Això _diu _el qui reté _les set _estrelles _amb la seva _dreta,
.el qui passeja .enmig .dels set .lampadaris (6,7+1) .d'or:
sé (1,12)
les teves obres
i la teva fatiga
i la teva endurança (2,7)
i que no pots sofrir els dolents,
i has posat a prova
els qui es diuen apòstols
i no ho són,
i els has trobat falsaris;
i tens endurança (3,7)
i sofreixes
pel meu nom
i no t'has fatigat.
Peró tinc contra tu _que has abandonat la teva caritat primera.
Recorda...,
Recorda _doncs, _d'on has caigut,
i converteix-te (1,1,12)
i fes les obres primeres;
si no, _vinc (1,7) a tu
i remouré el teu lampadari (7,7+1) _del seu lloc,
si no et converteixes (2,1,12)
Però tens això, que odies les obres dels nicolaïtes, que jo també odio.
_Qui _tingui _oïda,
_oeixi _què diu _l'Esperit _a les esglésies.
.Al vencedor .li donaré .a menjar .de l'arbre .de la vida,
.que hi ha al Paradís .del meu Déu.
2. A l'àngel d'Esmirna
(2,8-11)
I a l'àngel de l'església que hi ha a Esmirna escriu:
això diu el Primer i el Darrer, el qui esdevingué mort i ha tornat a viure:
sé (2,12) la teva tribulació
i la teva pobresa,
però ets ric,
i la calúmnia de part dels qui es diuen jueus,
i no són
sinó sinagoga de Satanàs.
No temis el que estàs a punt de patir.
Heus aquí que el diable està a punt de llançar-ne alguns de vosaltres a la presó,
perquè sigueu provats,
i tindreu una tribulació de deu dies.
Sigues fidel fins a la mort, i et donaré la corona de la vida.
Qui tingui oïda,
oeixi què diu l'Esperit a les esglésies.
El vencedor certament no serà damnejat per la segona mort.
3. A l'àngel de Pèrgam
(2,12-17)
I a l'àngel de l'església que hi ha a Pèrgam escriu:
.Això .diu .el qui té .l'espasa .esmolada (2,7) .de dos .talls:
sé (3,12) on habites: on el setial de Satanàs;
i retens el meu nom,
i no has negat la meva fe,
i fins en els dies d'Antipas,
el meu testimoni,
el meu fidel,
que fou matat entre vosaltres, on Satanàs habita.
Peró tinc contra tu algunes coses,
que tens allà els qui retenen la doctrina _de Balaam,
el qui ensenyava a Balac a posar escàndol als fills _d'Israel,
a menjar _el que ha estat sacrificat _als ídols
i a fornicar.
Així tens tu també els qui retenen la doctrina _dels nicolaïtes,
d'una manera semblant.
Converteix-te (3,2,12), doncs; si no, vinc (2,7) a tu de seguida
i guerrejaré contra ells amb l'espasa de la meva boca.
Qui tingui oïda,
oeixi què diu l'Esperit a les esglésies.
Al vencedor
li donaré del mannà amagat
i li donaré una pedreta blanca,
i, escrit sobre la pedreta,
un nom nou,
que ningú no sap (4,12)
llevat de qui el rep.
4. A l'àngel de Tiatira
(2,18-29)
I a l'àngel de l'església que hi ha a Tiatira escriu:
.això .diu .el Fill .de Déu,
.el qui té .els ulls .com una flama .de foc,
.i els peus .seus .semblants .a l'oricalc:
sé (5,12) les teves obres
i la caritat
i la fe
i el servei
i la teva endurança (4,7)
i les teves obres darreres
més nombroses que les primeres.
Però tinc contra tu _que toleres la dona Jezabel,
la qual es diu profetessa,
i ensenya i enganya els meus servents _fent-los fornicar
i fent-los menjar _el que ha estat sacrificat als ídols;
i li he donat temps _perquè es convertís (4,3,12),
i no vol convertir-se (5,3,12) _de la seva fornicació (1,7).
Mira, la llanço en un llit,
i els qui adulteren amb ella, _en una gran tribulació,
si no es converteixen (6,3,12) _de les obres d'ella;
i els fills d'ella, _els mataré amb mort de pesta;
i totes les esglésies coneixeran _que jo sóc el qui escruta ronyons
i cors,
i us donaré a cadascun _segons les vostres obres.
Us dic a vosaltres,
als restants _que esteu a Tiatira,
tots els qui no tenen _aquesta doctrina,
els qui no han conegut les profunditats _de Satanàs,
com es diu:
no us imposo _cap altre càrrega;
sinó que retingueu el que teniu, _fins que vingui.
I al vencedor
i al qui guardi fins a la fi les meves obres,
li donaré potestat _sobre les nacions,
i les esberlarà amb vara _de ferro
com s'esmicolen els vasos _de terrissa,
com jo també l'he rebuda _del meu Pare,
i li donaré l'estrella _del matí.
Qui tingui oïda,
oeixi què diu l'Esperit a les esglésies.
5. A l'àngel de Sardis
(3,1-6)
I a l'àngel de l'església que hi ha a Sardis escriu:
.això diu .el qui té _.els set .Esperits .de Déu
.i les set .estrelles:
sé (6,12) les teves obres,
_com tens per nom que vius,
però ets mort.
.Esdevén vigilant
.i aferma .la resta ._que està a punt de morir,
._perquè no he trobat les teves obres perfectes
._davant .del meu Déu.
Recorda, _per tant, _el que vas rebre
i vas oir,
i guarda-ho
i converteix-te (7,4,12).
Perquè, si no vigiles,
vindré _com un lladre,
i certament no coneixeràs _a quina hora vindré _sobre teu.
.Però tens a Sardis
.uns pocs noms
.que no han maculat els seus vestits (1,7),
.i caminaran
.amb mi
.de blanc,
._perquè són dignes (1,7).
El vencedor
serà revestit (1,12) així
amb vestits (2,7) blancs,
i certament no esborraré el seu nom _del llibre _de la vida,
i confessaré el seu nom
_davant del meu Pare
i davant dels seus àngels.
Qui tingui oïda,
_oeixi què diu l'Esperit a les esglésies.
6. A l'àngel de Filadèlfia.
(3,7-13)
I a l'àngel de l'església que hi ha a Filadèlfia escriu:
| Això diu _el Sant, | | 2● |
| el Verídic, | | ● |
| el qui té la clau _de David, | | ● |
el qui _obre
i ningú _no tancarà,
i tanca
i ningú _no obre.
Sé (7,12) les teves obres: [*]
_Heus aquí _com he deixat _davant teu _una porta _oberta _que ningú _no pot tancar,
* perquè tens poc poder (2,12)
* i has guardat la meva paraula
* i no has negat el meu nom.
Heus aquí _que et dono alguns dels _de la Sinagoga _de Satanàs,
dels qui es diuen jueus,
i no ho són,
sinó que menteixen;
heus aquí _que faré que vinguin
i caiguin davant _dels teus peus,
i coneguin que jo t'he estimat.
Perquè has guardat la paraula _de la meva endurança (5,7),
també jo et guardaré _de l'hora _de la prova
que està a punt de venir _sobre l'orbe sencer,
per a provar els habitants _de la terra.
Vinc (3,7) de seguida;
retén allò que tens,
perquè ningú no et prengui la corona.
El vencedor, el faré columna _al santuari _del meu Déu,
i fora, certament no en sortirà ja,
i escriuré damunt seu el nom _del meu Déu,
i el nom _de la ciutat _del meu Déu,
la nova Jerusalem que baixa del cel,
de part del meu Déu,
i el meu nom nou.
Qui tingui oïda,
oeixi què diu l'Esperit a les esglésies.
7. A l'àngel de Laodicea
(3,14-21)
I a l'àngel de l'església que hi ha a Laodicea escriu:
| _això _diu _l'Amén, | | ●●● |
| _el testimoni _fidel _i verídic, | | ●●● |
| _el principi _de la creació _de Déu: | | ●●● |
sé (8,12) les teves obres,
que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent!
Així, perquè ets tebi, i ni calent ni fred,
estic a punt de vomitar-te de la meva boca.
Perquè tu dius: «Sóc ric i m'he enriquit
i de res no tinc necessitat»;
i no saps (9,12) que tu ets l'infeliç
i miserable i pobre i cec i nu,
t'aconsello
que compris
de mi
foguejat
al foc,
perquè t'enriqueixis,
blancs
perquè et revesteixis (2,12),
i no es manifesti
la vergonya
de la teva
nuesa,
per a ungir
els teus
ulls,
perquè hi vegis.
Jo tots els qui estimo els reprenc i els corregeixo;.
Sigues, doncs, zelós i converteix-te (8,5,12).
| | (Aquesta estrofa te 28 paraules.) (10).5 |
Heus aquí _que sóc a la porta
i truco;
si algú oeix _la meva veu
i obre la porta,
entraré _a casa seva
i soparé _amb ell
i ell _amb mi.
| | (Aquesta estrofa té 24 paraules, que recordan els 24 trons.) (11).6 |
Al vencedor
li donaré d'asseure's amb mi
al meu setial,
com .12
jo també he vençut
i m'he assegut
amb el meu Pare
al seu setial. .12
Qui tingui oïda,
oeixi què diu l'Esperit a les esglésies.
II - La visió de l'Anyell degollat
1. Visió 1: Una porta al cel
Poema dels setials
Després d'aquestes coses vaig veure (1),
i heus aquí una porta _que havia estat oberta _al cel,
i la veu
la primera que havia oït _com d'una trompeta _que parlava (2,12) amb mi, dient:
i et mostraré les coses que cal que s'esdevinguin _després d'aquestes».
Tot seguit vaig esdevenir en esperit;
2. El setial
i heus aquí _que un setial (1) estava situat _al cel,
i sobre el setial (2), _un que hi seia,
i el qui hi seia
d'aspecte semblant a una pedra _de jaspi
i a una sarda,
i al voltant del setial (3) _un arc iris
d'aspecte semblant a una maragda.
3. Vint-i-quatre setials
| I al voltant del setial (4), vint-i-quatre setials, | | 1.[1] |
| i sobre els setials | | 2.[2] |
vint-i-quatre
ancians (1,1,12)
que hi seuen
revestits (3,12)
amb vestits (4,7)
blancs,
| i sobre els seus caps corones d'or | | 3.[3] |
| i del setial (5) surten llampecs | | 4.[4]● |
| i veus | | ● |
| i trons; | | ● |
| i set torxes de foc cremant davant del setial (6), | | 5.[5] |
que són els set esperits de Déu;
| i davant del setial (7) hi ha com un mar hialí semblant a un cristall. | | 6.[6] |
| I enmig del setial (8) | | 7.[7] |
i al voltant del setial (9) hi ha quatre vivents, plens (1,7) d'ulls al davant
i al darrera.
| I el primer vivent, _semblant a un lleó, | | 1.[8] |
| i el segon vivent, _semblant a un vedell, | | 2.[9] |
| i el tercer vivent té el rostre com d'home | | 3.[10] |
| i el quart vivent, _semblant a un àguila que vola. | | 4.[11] |
| I els quatre vivents, _cadascun té sis ales al voltant, | | 5.[12] |
| i per dintre estan plens (2,7) d'ulls; | | 6.[13] |
| i no tenen pausa dient dia _i nit: | | 7.[14] |
| oh Senyor, | | ● |
| oh Déu, | | ● |
| oh Pantocràtor (2,9), | | ● |
| el qui fou, | | ● |
| i el qui és, | | ● |
| i el qui serà». | | ● |
| I quan donaran els vivents glòria, | | 1.[18]● |
| i honor | | ● |
| i acció de gràcies _al qui seu sobre el setial (10), | | ● |
al qui viu pels segles _dels segles,
cauran els vint-i-quatre ancians (2,2,12) _davant del qui seu sobre el setial (11),
| i adoraran el qui viu pels segles _dels segles, | | 2.[19] |
| i llançaran les seves corones _davant del setial (12) dient: | | 3.[20] |
| «Digne (2,7) ets, _Senyor | | 4.[21] |
| i Déu nostre, _de rebre _la glòria | | 5.[22]● |
| i l'honor | | ● |
| i el poder (3,12), | | ● |
perquè tu vas crear _totes les coses,
| i pel teu voler _elles van existir | | 6.[23] |
| i foren creades». | | 7.[24] |
(7+7+3+7 = 24 ancians)
4. Visió 2: El llibre amb set segells
Poema de l'Anyell
| (5,1) | - 1 - | (5,1-14) [-1-]-[-7-] |
I vaig veure (2)
a la dreta .del qui seu .sobre el setial
un llibre .escrit
per dintre
i per fora,
totalment.segellat
amb set segells.
5. Visió 3: L'àngel i l'ancià
I vaig veure (3) un àngel fort _que cridava _amb veu gran:
| .«Qui .és digne (3,7) ._d'obrir .el llibre | | (audició 4) |
.i de deslligar .els seus .segells?».
I ningú no podia _al cel
ni sobre la terra
ni sota la terra _obrir el llibre
ni mirar-se'l.
- 3 -
I jo plorava molt,
perquè no fou trobat ningú digne (4,7) _d'obrir el llibre
ni de mirar-se'l;
| I un dels ancians (3,3,12) em diu: .._«No ploris més; | | (audició 5) |
..heus aquí que ha vençut .el lleó .._de la tribu .._de Judà,
..el rebrot .de David, .._per a obrir .el llibre
..i els seus .set .segells».
6. Visió 4: L'Anyell degollat
I vaig veure (4) enmig _del setial
i dels quatre vivents
i enmig dels ancians (4,3,12) _un Anyell [1,12,28] dret
com degollat,
que tenia set parelles de corns
i set ulls,
.que són .els set .Esperits ._de Déu ._enviats ._a tota .la terra.
I vingué
i rebé [el llibre] de la dreta
del qui seu
sobre el setial.
I quan rebé el llibre,
els quatre vivents
i el vint-i-quatre ancians (5,3,12)
van caure davant de l'Anyell [2,12,28],
tenint cadascun una cítara
i copes (1,12) d'or plenes (3,7) d'encensos,
que són les pregàries dels sants.
I canten un càntic nou dient:
| (5,9b-10) | - 6 - | (audició 6) |
«Digne (5,7) ets de rebre el llibre
i d'obrir els seus segells,
perquè vas ser degollat
i vas comprar per a Déu
amb la vostra sang
gent de tota tribu
i llengua
i poble
i nació,
i els vas fer un reialme per al nostre Déu,
i sacerdots
i regnaran (1,7) sobre la terra».
7. Visió 5: L'himne de la creació
| I vaig veure (5) | | 1.[1] |
| i vaig oir la veu de molts àngels al voltant del setial | | 2.[2] |
| i dels vivents | | [3] |
| i dels ancians (6,3,12) | | [4] |
| i el seu nombre era miríades de miríades | | 3.[5] |
| i milers de milers, dient amb veu gran: | | [6] |
| «Digne (6,7) és l'Anyell [3,12,28] | | 4.[7] |
| que ha estat degollat, | | [8] |
| de rebre el poder (4,12) | | (audició 7) |
i riquesa
i saviesa
i força
i honor
i glòria
i benedicció».
I tota criatura
que hi ha al cel
i sobre la terra
i sota la terra
i al mar,
i totes les coses que hi ha en ells,
vaig oir que deien:
| «Al qui seu _sobre el setial | | (audició 8) |
i a l'Anyell [4,12,28]
la benedicció
i l'honor
i la glòria
i el domini
pels segles _dels segles».
| I els quatre vivents deien: «Amén»; | | 6.[10] |
| i els ancians (7,3,12) van caure | | 7.[11] |
| i van adorar. | | [12] |
III - Els set segells
(Al marge dret s'assenyalen el títols de l'estructura dels temes tercer i quart mitjançant les visions)
III - La història
1. Primer segell: El cavall blanc
1. Visió 6: L'obertura del primer segell
(6,1-2) (9 versos (3 vegades 3) pot referir-se a Déu)
| _I vaig veure (6) _quan l'Anyell [5,12,28] va obrir un _dels set segells, | | [1].1 |
| _i vaig oir un _dels quatre vivents que deia _com amb veu de tro:> | | [2].2 |
| _«Vine». | | (audició 1)[3].3 |
2. Visió 7: El Vencedor i la guerra
| I vaig veure (7), | | [1].4 |
| i heus aquí un cavall blanc, | | [2].5 |
| i el qui seia sobre ell tenia un arc, | | [3].6 |
| i li fou donada una corona, | | [4].7 |
| i va sortir vencedor | | [5].8 |
| i per a vèncer. | | [6].9 |
2. Segon segell: El cavall roig
(6,3-4)
| I quan va obrir el segon segell, | | [7].1 |
| vaig oir el segon vivent _que deia: | | 2 |
| «Vine!». | | (audició 2) [8].3 |
| I va sortir un altre cavall, _roig, | | [9].4 |
| i a qui seia sobre ell _li fou donat de prendre la pau _de la terra, | | [10].5 |
| i que els uns _als altres es degollessin, | | [11].6 |
| i li fou donada una gran espasa. | | [12].7 |
3. Tercer segell: El cavall negre
3. Visió 8: La fam
(6,5-6)
I quan va obrir el tercer segell,
vaig oir el tercer vivent que deia:
I vaig veure (8),
i heus aquí un cavall negre,
i el qui seia sobre ell tenia una balança a la mà.
| I vaig oir com una veu enmig dels quatre vivents que deia: | | (audició 4) |
«Un quènix(*) de blat
un denari(*)
i tres quènix d'ordi
un denari;
i l'oli i el vi, no els damnegis!».
(*)
1 quènix = 1,094 litres.
(*)
Un denari era el salari que rebia un treballador diariament.
4. Quart segell: El cavall cendrós
4. Visió 9: La pesta
(6,7-8)
I quan va obrir el quart segell,
vaig oir una veu, del quart vivent, que deia:
I vaig veure (9),
i heus aquí un cavall cendrós,
i el qui seia sobre ell tenia per nom "La Mort",
i l'Hades el seguia,
i els fou donada potestat sobre la quarta part de la terra,
de matar amb espasa,
i amb fam
i amb mort de pesta,
i per les bèsties de la terra.
5. Visió 10: El clam dels màrtirs
5. Cinquè segell: Clamor de justícia
(6,9-11)
I quan va obrir el cinquè segell,
vaig veure (10) sota l'altar les ànimes dels degollats a causa de la paraula de Déu
i a causa del testimoniatge que tenien.
| I van cridar amb veu gran dient: | | (audició 6) |
| «¨Fins quan, oh Sobirà, | | ● |
| sant | | ● |
| i verídic, no jutjaràs | | ● |
i vindicaràs la nostra sang dels qui habiten sobre la terra?».
I els fou donada a cadascun una túnica blanca,
i els fou dit que reposessin encara per poc temps,
fins que també fossin completats llurs conservents i llurs germans
que també havien de ser matats com ells.
6. Sisè segell: La gran tribulació
6. Visió 11: El terratrèmol
1. (6,12-14)
I vaig veure (11) quan va obrir el sisè segell,
i un terratrèmol (1,7) gran s'esdevingué,
i el sol es va tornar negre _com un sac de pèl,
i la lluna sencera es va tornar com sang,
i les estrelles
del cel
van caure a la terra,
_com una figuera
deixa caure les seves figues rebordonides,
_sacsejada
per un gran vent,
i el cel va desaparèixer _com un llibre que s'enrotlla,
i tota muntanya _i illa van ésser remogudes dels seus llocs.
2. (6,15-17)
I els reis...
I els reis .de la terra
i els magnats
i els tribuns
i els rics
i els poderosos
i tot esclau
i lliure .van amagar-se .a les coves .i a les roques .de les muntanyes,
I diuen a les muntanyes _i a les roques:
| «Caigueu damunt nostre | | (audició 7) |
i amagueu-nos _del rostre _del qui seu sobre el setial
i de la ira de l'Anyell [6,12,28],
perquè ha arribat el gran dia _de llur ira,
i ¨qui pot romandre dret?».
7. Visió 12: Els quatre angels
3. (7,1)
Després d'això _vaig veure (12) _quatre àngels _drets
als quatre angles _de la terra,
que retenien els quatre vents _de la terra,
perquè no bufés vent
sobre la terra
ni sobre el mar
ni sobre cap arbre.
IV - La consumació
1. Visió 13: Els 144.000 segellats
4. (7,2-8) [4 * 7 = 28 + 12 = 40]
_I vaig veure (13) un altre àngel _pujant _de la sortida _del sol, _tenidor _del segell _del Déu vivent,
.i va cridar .amb veu gran .als quatre àngels
.als qui havia estat donat .de damnejar .la terra
.i el mar, dient:
| _«No damnageu la terra | | (audició 8) |
_ni el mar
_ni els arbres
_fins que haguem segellat _els servents _del nostre Déu _sobre els seus fronts».
.I vaig oir .el nombre .dels segellats,
.cent quaranta-quatre mil segellats
.de tota tribu .dels fills .d'Israel:
de la tribu...
de la tribu de Judà, dotze milers de segellats,
de la tribu de Rubèn, dotze milers,
de la tribu de Gad, dotze milers,
de la tribu d'Aser, dotze milers,
de la tribu de Neftalí, dotze milers,
de la tribu de Manassès, dotze milers,
de la tribu de Simeó, dotze milers,
de la tribu de Leví, dotze milers,
de la tribu de Issacar, dotze milers,
de la tribu de Zabuló, dotze milers,
de la tribu de Josep, dotze milers,
de la tribu de Benjamí, dotze milers de segellats.
2. Visió 14: Els Sants
5. (7,9-10)
Després d'aquestes coses vaig veure (14),
i heus aquí una gentada,
que ningú no podia comptar, de tota nació
i tribus
i pobles
i llengües, drets davant del setial
i davant de l'Anyell [7,12,28], revestits (4,12) amb túniques blanques,
i palmes a les mans.
| I criden amb veu gran dient: | | (audició 9) |
| «La salvació pertany al nostre Déu, | | ● |
| que seu sobre el setial, | | ● |
| i a l'Anyell [8,12,28]!» | | ● |
6. (7,11-12)
I tots els àngels estaven drets al voltant del setial
i dels ancians (8,4,12)
i dels quatre vivents,
i caigueren sobre els seus rostres _davant del setial,
i adoraren Déu dient:
"La...
"La benedicció
i la glòria
i la saviesa
i l'acció de gràcies
i l'honor
i el poder (5,12)
i la força _al nostre Déu _pels segles _dels segles: _amén».
7. (7,13-17)
| I va respondre un dels ancians (9,4,12) dient-me:> | | [1] |
| «Aquests, els revestits (5,12) amb túniques blanques, qui són | | [2] |
| i d'on han vingut?» | | [3] |
| I li vaig dir: | | [4] |
| «Senyor meu, tu ho saps (10,12)». | | [5] |
| I ell em digué: | | [6] |
| «Aquests són... | | (audició 12) |
| «Aquestes són els qui vénen de la gran tribulació, | | (1)[7] |
| i han rentat les seves túniques | | (2)[8] |
| i les han blanquejades en la sang de l'Anyell [9,12,28]. | | (3)[9] |
| ["Per això són davant del setial de Déu, | | [10] |
| i li donen culte dia i nit al seu santuari; | | (4)[11] |
| i el qui seu sobre el setial plantarà el seu tabernacle damunt d'ells. | | (5)[12] |
| "No tindran ja fam, | | (6)[1] |
| ni tindran més set, | | (7)[2] |
| i certament no caurà damunt seu ni el sol, | | (8)[3] |
| ni cap xardor, | | (9)[4] |
| perquè l'Anyell [10,12,28] que està enmig del setial els pasturarà, | | (10)[5] |
| i els conduirà a les fonts de les aigües de la vida; | | (11)[6] |
| i Déu eixugarà tota llàgrima dels seus ulls». | | (12)[7] |
7. Setè segell: Silenci al cel.
3. Visió 15: Commoció còsmica
(8,1-6)
_I quan va obrir _el setè _segell, _s'esdevingué _silenci _al cel _com una mitja hora.
I vaig veure (15) els set àngels que estan drets davant de Déu,
i els van ésser donades set trompetes.
I un altre...
I un altre àngel vingué
i s'aturà vora l'altar,
tenint un braser d'or,
i li van ésser donats molts encensos,
per afegir-los a les pregàries de tots els sants
sobre l'altar d'or
que està davant del setial.
I va pujar la fumarada (1,1,12)
dels encensos
amb les pregàries
dels sants,
de la mà
de l'àngel
davant de Déu.
I l'àngel...
I l'àngel prengué el braser,
i el va omplir del foc de l'altar,
i va llançar-lo a la terra;
i s'esdevingueren trons
i veus
i llampecs
i un terratrèmol (2,7).
_I els set _àngels _que tenien _les set _trompetes _van preparar-se (1,7) _per trompetejar.
IV - Les set trompetes
1. Primera i segona trompeta
(8,7-9)
I el primer va trompetejar;
i s'esdevingué calamarsa
i foc barrejats amb sang,
i foren llançats a la terra;
i la tercera part de la terra va ser abrusada,
i la tercera part dels arbres va ser abrusada,
i tota herba verda va ser abrusada.
I el segon àngel va trompetejar;
i com una gran muntanya que cremava amb foc fou llançada al mar;
i esdevingué sang la tercera part del mar,
i morí la tercera part de les criatures que hi ha al mar, les que tenien vida,
i la tercera part de les naus foren destruïdes.
2. Tercera trompeta: La caiguda de l'estrella
(8,10-11)
I el tercer àngel va trompetejar;
i va caure del cel una estrella _gran _que cremava _com una torxa,
i va caure sobre la tercera part dels rius
i sobre les fonts de les aigües.
I el nom de l'estrella és diu «l'Absenta»,
i la tercera part de les aigües esdevingué absenta,
i molts homes van morir _a causa de les aigües _perquè s'havien tornat amargues.
3. Quarta trompeta: La gran ferida
(8,12)
I el quart àngel va trompetejar;
i fou ferida la tercera part _del sol
i la tercera part _de la lluna
i la tercera part _de les estrelles,
perquè fos enfosquida la tercera part _d'elles,
i la tercera part _del dia no brillés
i la nit igualment.
4. Interludi: Anunci dels tres "ais"
4. Visió 16: L'àguila voladora
(8,13)
I vaig veure (16),
i vaig oir una àguila _que volava _pel zenit
que deia amb veu gran:
ai,
ai dels qui habiten sobre la terra
pels restants tocs _de trompeta _dels tres àngels _que estan a punt de trompetejar!».
5. Visió 17: El fum de Satanàs
5. Cinquena trompeta: El primer "ai"
(9,1a)
| I el cinquè àngel va trompetejar; | | [1] |
(9,1b-3)
| i vaig veure (17) una estrella caiguda del cel a la terra, | | [2] |
i li fou donada la clau del pou de l'abisme (1,7).
I va obrir el pou de l'abisme (2,7);
i va pujar una fumarada (2,2,12) del pou _com una fumarada (3,2,12) d'un gran forn,
i fou enfosquit el sol _i l'aire _a causa de la fumarada (4,2,12) del pou.
I van sortir de la fumarada (5,2,12) unes llagostes _cap a la terra,
i els fou donada potestat _com tenen potestat els escorpins de la terra.
(9,4-5)
| I els fou dit que no damnegessin l'herba _de la terra | | [3] |
ni res de verd
ni cap arbre,
sinó solament els homes que no tenen el segell _de Déu _sobre els fronts.
I els fou donat, que no els matin,
sinó de turmentar-los _durant cinc mesos;
i el seu turment és com el turment d'un escorpí _quan pica un home.
(9,6a)
| I aquells dies buscaran els homes la mort i certament no la trobaran, | | [4] |
(9,6b)
| i desitjaran morir i la mort fugirà d'ells. | | [5] |
(9,7-11)
| I els aspectes de les llagostes eren semblants a cavalls preparats (2,7) per a una guerra, | | [6] |
i sobre els seus caps com (1) corones semblants a l'or,
i els seus rostres com (2) rostres d'homes,
i tenien cabells com (3) cabells de dones,
i les seves dents eren com (4) les dels lleons,
i duien cuirasses com (5) cuirasses de ferro,
i el soroll
de les seves ales
com (6) soroll
de carros
de molts cavalls
que corren
a una guerra.
I tenen cues semblants(*) a escorpins
i fiblons,
i a les cues tenen potestat de damnejar els homes durant cinc mesos.
Tenen per rei sobre ells l'àngel de l'abisme (3,7), el nom del qual en hebreu és «Abaddon»,
i en grec té com a nom «Apol·lyon».
(*) No hi ha setè "com" al contrari del que passa a Ap. 1,12-17a.
(9,12)
| _L'"ai" _primer _ha passat; _heus aquí _que encara vénen _dos "ais" _després d'aquestes coses. | | [7] |
6. Sisena trompeta: Segon "ai".
6. Visió 18: Els exèrcits de l'Eufrates
1. (9,13-16)
I el sisè àngel va trompetejar;
i vaig oir una veu
des dels quatre corns
de l'altar
d'or
que hi ha davant de Déu,
que deia
al sisè àngel,
el que tenia la trompeta:
| «Deslliga els quatre àngels que estan lligats vora el gran riu, l'Eufrates». | | (audició 3) |
I foren...
I foren deslligats els quatre àngels,
que estaven preparats (3,7)
per a l'hora
i dia
i mes
i any,
perquè matessin la tercera part dels homes.
I el nombre dels exèrcits de cavalleria era de dues miríades de miríades;
| vaig oir llur nombre. | | (audició 4) |
2. (9,17)
I així vaig veure (18)
els cavalls
a la visió
i els qui
seien
sobre ells,
que duien...
que duien cuirasses ígnies
i de jacínties
i de sulfúries;
i els caps dels cavalls són com caps de lleons,
i de les seves boques surt foc,
i fumarada (6,3,12)
i sofre.
3. (9,18-21)
A causa d'aquestes tres plagues van ser matats la tercera part dels homes,
pel foc
i la fumarada (7,3,12)
i el sofre _que sortia _de les seves boques.
perquè la potestat dels cavalls _està a la seva boca
i a les seves cues;
perquè les seves cues, _semblants a serps, _tenen caps,
i amb ells damnegen.
I els restants dels homes,
els qui no van ser matats
amb aquestes plagues,
ni van convertir-se (9,6,12)
de les obres
de les seves mans,
per tal de no adorar els dimonis
i els...
i els ídols d'or
i els d'argent
i els de bronze
i els de pedra
i els de fusta, que ni poden veure-hi
ni oir-hi
ni caminar;
i no van convertir-se (10,6,12) dels seus homicidis
ni dels seus sortilegis
ni de la seva fornicació (2,7)
ni dels seus robatoris.
7. Visió 19: Elies i Enoc
4. (10,1-4)
I vaig veure (19) un altre àngel fort que baixava del cel, revestit (6,12) d'un núvol (2,7),
i l'arc iris sobre el seu cap,
i el seu rostre era com el sol,
i els seus peus eren com columnes de foc,
i tenia un llibret obert a la mà.
I posà el peu dret sobre el mar,
l'esquerre sobre la terra,
i va cridar amb veu gran com rugeix un lleó.
I quan va cridar, els set trons van parlar (3,12) amb les seves veus.
| I quan van parlar (4,12) els set trons, jo anava a escriure, | | (audició 5) |
i vaig oir una veu del cel que deia: «Segella les coses que han parlat (5,12) els set trons,
i no les escriguis».
Poema dels dos testimonis
| 5. (10,5-7) | | (10,5-11,13) [1]-[7] |
I l'àngel que vaig veure dret sobre el mar i sobre la terra,
va alçar la mà dreta cap al cel,
i va jurar...
I va jurar pel qui viu pels segles dels segles,
el qual va crear el cel
i tot el que hi ha en ell
i la terra
i tot el que hi ha en ella
i el mar
i tot el que hi ha en ell, que temps, mai mes no hi haurà,
_sinó que en els dies .de la veu .del setè àngel,
_quan estigui a punt .de trompetejar,
_haurà estat acomplert _el misteri .de Déu,
_com va anunciar-ho .als seus _servents, _els profetes.
I la veu que havia oït del cel de nou parlava (6,12) amb mi
| i deia: «_Vés, _pren el llibret _obert a la mà _de l'àngel | | (audició 6) |
_que està dret _sobre el mar _i sobre la terra».
I me'n vaig anar vers l'àngel dient-li que em donés el llibret.
| I em diu:_«Pren-lo | | (audició 7) |
_i devora'l,
_i t'amargarà _el ventre,
_però a la teva boca _serà dolç _com la mel».
I vaig prendre el llibret de la mà de l'àngel
i el vaig devorar,
i a la meva boca era dolç com la mel,
i quan el vaig menjar va ser amargat el meu ventre.
| I em diuen: «Cal que de nou profetitzis sobre pobles | | (audició 8) |
i nacions
i llengües
i molts reis».
| I em va ser donada una cana semblant a una vara, tot dient-me: «Aixeca't | | (audició 9) |
i amida el santuari de Déu
i l'altar
i els qui hi adoren.
I l'atri que hi ha fora del santuari deixa'l a fora
i no l'amidis,
perquè ha estat donat a les nacions,
i trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos».
I donaré als meus dos testimonis,
i profetitzaran mil dos-cents seixanta dies revestits (7,12) de sacs.
Aquests són les dues oliveres
i els dos lampadaris (1,1+7),
els qui estan drets davant del Senyor de la terra.
I si algú vol damnejar-los, surt foc de la boca d'ells,
i devora llurs enemics;
i si algú volgués damnejar-los, així cal que sigui matat.
Aquests tenen la potestat de tancar el cel,
perquè no caigui pluja els dies de la seva profecia (2,7),
i tenen potestat sobre les aigües per a transformar-les en sang,
i per a colpir la terra amb plagues de tota mena sempre que vulguin.
I (1) quan hagin acomplert
el seu testimoniatge,
la bèstia
que puja
de l'abisme (4,7)
farà guerra
contra ells
i (2) els vencerà
i (3) els matarà.
I (4) llurs cadàvers quedaran a la plaça de la gran ciutat,
la que s'anomena espiritualment Sodoma i (5) Egipte,
on també (6)(*) llur Senyor fou crucificat.
I (7) gents de pobles
i (8) tribus
i (9) llengües
i (10) nacions,
van veient el cadàver de cadascun d'ells durant tres dies i (11) mig,
i (12) no toleren que llurs cadàvers siguin posats en un sepulcre.
(*) "També" correspon a la mateixa paraula original grega que "i".
Hi ha hagut "escripturistes" que han dit que aquest verset és clarament un
afegit a un text antic. Però precisament és amb aquest que es completen
les dotze "i".
I els habitants de la terra gaudeixen _a causa d'ells
i s'alegren,
i s'enviaran presents _els uns als altres,
perquè aquests dos profetes van turmentar els habitants de la terra.
I després dels tres dies _i mig, _un esperit de vida _que venia de Déu va entrar en ells,
i s'alçaren drets sobre els seus peus,
i una gran por caigué sobre els qui els contemplaven.
11. (11,12-13)
I van oïr una veu gran del cel que els deia: «Pugeu aquí»;
i van pujar al cel _amb el núvol (3,7),
i els van contemplar els seus enemics.
I en aquella hora _s'esdevingué un gran terratrèmol (3,7),
i la desena part de la ciutat va caure,
i foren matats amb el terratrèmol (4,7) set milers _de noms d'homes,
i els restants van quedar aterrits
i donaren glòria _al Déu _del cel.
12. (11,14)
_Ja ha passat _el segon _"ai"; _heus aquí _que el tercer _"ai" _ve de seguida.
7. Setena trompeta: Tercer "ai"
(11,15-16)
I el setè àngel va trompetejar;
i s'esdevingueren veus grans al cel, _que deien:
| .«El reialme .del món .ha esdevingut .del Senyor nostre | | (audició 11) |
.i del seu Crist (4,7)
.i regnarà (2,7) _.pels segles _del segles!».
I els vint-i-quatre ancians (10,5,12)
_que seuen
a la presència
de Déu
sobre els seus setials,
van caure
sobre els seus rostres
i adoraren Déu, _dient:
| «Et donem gràcies, Senyor | | ● |
| el [qui ets] Déu | | ● |
| el Pantocràtor (3,9) | | ● |
el qui és
i el qui fou,
perquè has pres el teu gran poder (6,12)
i has començat a regnar (3,7),
"i les nacions s'havien aïrat,
i ha vingut la teva ira
i el temps _de ser jutjats els morts,
i de donar la recompensa _als teus servents _els profetes,
i als sants
i als qui temen el teu nom, _als petits _i als grans,
i de destruir els qui destruïen la terra».
V - La gran guerra
1. L'arca de l'aliança
Poema de la dona i el drac
| (11,19) | | (11,19-12,18) [1]-[7] |
I va ser obert el santuari _de Déu _que hi ha al cel,
i va ser vista l'arca _de la seva aliança _al seu santuari,
i s'esdevingueren llampecs
i veus
i trons
i un terratrèmol (5,7)
i calamarsa _gran.
2. Primer gran prodigi: La dona revestida del sol
(12,1-2)
I va ser vist un gran prodigi (1,7) _al cel,
una dona revestida (8,12) del sol,
i la lluna sota els peus,
i sobre el cap _una corona _de dotze estrelles,
i està encinta,
i crida _sofrint els dolors del part,
i essent turmentada _per a infantar.
3. El drac vermell
(12,3-4a)
I va ser vist un altre prodigi (2,7) _al cel,
i heus aquí _un gran drac roig
que té set caps
i deu parelles de corns
i sobre els seus caps hi ha set diademes,
i la seva cua arrossega la tercera part _de les estrelles _del cel,
i les va llançar _a la terra.
(12,4b-6)
I el drac s'aturà davant de la dona
que anava a infantar,
per devorar el seu fill,
així que infantés.
I ella va infantar un fill baró,
el qui ha d'esberlar totes les nacions amb vara de ferro;
i el seu fill fou arrabassat
vers Déu
i vers el seu setial.
_I la dona _va fugir _cap al desert,
_on té _un lloc _preparat (4,7) _de part de Déu,
perquè allà l'alimentin mil dos-cents seixanta dies.
(12,7-9)
I s'esdevingué una guerra al cel, Miquel
i els seus àngels havien de guerrejar contra el drac.
I el drac va guerrejar
i els seus àngels,
i no van ser forts,
ni fou trobat ja un lloc per a ells al cel.
I fou llançat, el gran drac,
la serp antiga,
l'anomenat Diable
i Satanàs,
el qui enganya l'orbe sencer, fou llançat a la terra,
i els seus àngels foren llançats amb ell.
| (12,10-12) I vaig oir una veu gran al cel que deia: | | [6] |
| «Ara ha... | | (audició 1) |
| Ara ha esdevingut la salvació | | ● |
| i el poder (7,12) | | ● |
| i el reialme del nostre Déu, | | ● |
"i la potestat del seu Crist (5,7),
perquè ha estat llançat l'acusador dels nostres germans,
el qui els acusava dia i nit davant del nostre Déu.
_I ells _l'han vençut _per la sang _de l'Anyell [11,12,28]
_i per la paraula _de llur _testimoniatge,
i no han estimat la seva vida fins témer la mort.
Per això alegreu-vos, cels
i els qui hi planteu tabernacle;
ai de la terra
i del mar,
perquè ha baixat
a vosaltres
el diable
tenint una gran còlera,
en saber (11,12)
que té
poc temps».
(12,13-18)
I quan el drac va veure
que havia estat llançat
a la terra,
va perseguir
la dona
que havia infantat
el baró.
I foren...
I foren donades a la dona les dues ales _de la gran àguila,
perquè volés cap al desert,
cap al seu lloc,
on és alimentada _un temps,
i dos temps
i una meitat _de temps,
lluny _del rostre _de la serp.
_I la serp _va llançar _per la boca _aigua _com un riu _darrera la dona,
_per tal de fer d'ella un arrossegall.
I la terra va socórrer la dona,
i la terra va obrir la seva boca,
i va engolir el riu que el drac havia llançat per la boca.
I el drac es va aïrar a causa de la dona,
| i se n'anà a fer la guerra contra els restants de la descendència d'ella, | | ● |
| els qui guarden els manaments de Déu | | ● |
| i tenen el testimoniatge de Jesús (6,14). | | ● |
I s'aturà sobre la sorra del mar.
4. Visió 20: La bèstia del mar
Poema de les dues bèsties
| (13,1-3a) | | (13,1-18) [1]-[7] |
I vaig veure (20) una bèstia que pujava del mar,
que tenia deu parelles de corns i set caps;
i sobre els seus corns deu diademes,
i sobre els seus caps noms blasfems.
I la bèstia que vaig veure era semblant a una pantera,
i els seus peus eren com d'ós,
i la seva boca, com una boca de lleó,
i el drac va donar-li el seu poder (8,12),
i el seu setial
i una gran potestat.
I un dels seus caps estava com si hagués estat degollat de mort,
i la seva plaga mortal fou guarida.
(13,3b-6)
I la terra sencera es va esbalair darrera la bèstia,
i van adorar el drac, perquè havia donat la potestat a la bèstia,
i van adorar la bèstia tot dient:
| «¨Qui és semblant a la bèstia, | | (audició 2) |
i qui pot guerrejar contra ella?».
I li va ser donada una boca que parlava (7,12) insolències
i blasfèmies,
i li va ser donada potestat per a actuar quaranta-dos mesos.
I va obrir la seva boca amb blasfèmies contra Déu,
per blasfemar contra el seu nom
i el seu tabernacle,
els qui planten tabernacle al cel.
(13,7-8)
I li va ser donat de fer guerra contra els sants
i de vèncer-los,
i li va ser donada potestat sobre tota tribu
i poble
i llengua
i nació.
I a ell adoraran tots els qui habiten sobre la terra,
el nom dels quals no està escrit al llibre
de la vida
de l'Anyell [12,12,28]
degollat,
des de la fundació
del món.
(13,9-10)
Si algú té oïda, que oeixi:
si algú porta a la captivitat,
a la captivitat anirà;
si algú amb espasa matés,
cal que ell amb espasa sigui matat.
Aquí està l'endurança (6,7)
i la fe dels sants.
5. Visió 21: La bèstia de la terra
(13,11-12)
I vaig veure (21) una altra bèstia _que pujava _de la terra,
i tenia dos corns _semblants als d'un anyell [29,28],
i parlava (8,12) com un drac,
i exerceix tota la potestat _de la primera bèstia _davant d'ella,
i fa que la terra
i els qui habiten en ella adorin la primera bèstia,
de la qual havia estat guarida, la plaga mortal.
(13,13-15)
I fa grans prodigis (3,7),
també fins a fer baixar foc del cel a la terra
davant dels homes.
I enganya els habitants de la terra
a causa dels prodigis (4,7) que li va ser donat de fer
davant de la bèstia,
dient als qui habiten sobre la terra que facin una imatge a la bèstia,
que té la plaga de l'espasa
i va viure.
I li va ser donat d'infondre esperit a la imatge de la bèstia, perquè fins
i tot parlés (9,12) la imatge de la bèstia,
i de fer que tots els qui no adorin la imatge de la bèstia siguin matats.
(13,16-18)
I fa...
I fa a tots,
als petits
i als grans
i als rics
i als pobres
i als lliures
i als esclaus que els posin una marca (1,7)
sobre la seva mà dreta
o sobre el seu front,
a fi que ningú no pugui comprar
o vendre
llevat de qui tingui la marca (2,7),
el nom de la bèstia
o el nombre del seu nom.
Aquí està la saviesa.
El qui tingui intel·ligència, calculi el nombre de la bèstia;
perquè és un nombre d'home.
I el seu nombre és sis-cents seixanta-sis.(*)
(*) El nombre 666 és triangular: 1+2+3+4+5+...+36 = 6 vegades 6.
6. Visió 22: L'Anyell i els cent quaranta-quatre mil
(14,1)
I vaig veure (22),
i heus aquí l'Anyell [1,9,28]
dret sobre la muntanya de Sió,
i amb ell cent quaranta-quatre milers,
que tenien el seu nom
i el nom del seu Pare
escrit sobre els seus fronts.
(14,2-3)
| I vaig oir una veu del cel | | (audició 3) |
com la veu de moltes aigües
i com la veu d'un gran tro,
i la veu que vaig oir era com de cítaristes
que citaritzessin amb les seves cítares.
I canten un càntic nou
davant del setial,
i davant dels quatre vivents
i dels ancians (11,6,12);
i ningú no podia aprendre el càntic,
llevat dels cent quaranta-quatre milers,
que havien estat comprats de la terra.
(14,4-5)
Aquests són els qui no s'havien maculat _amb dones, _perquè són verges.
Aquests són els qui segueixen l'Anyell [2,9,28] _arreu on vagi.
Aquests foren comprats _d'entre els homes
com a primícia per a Déu
i per a l'Anyell [3,9,28],
i a la seva boca _no fou trobada falsedat;
són immaculats.
7. Visió 23: El crit dels àngels.
Poema del Fill de l'Home
| (14,6-7) | | (14,6-20) [1]-[7] |
I vaig veure (23) un altre àngel (1)
que volava
enmig del cel,
que tenia una bona nova eterna
per a anunciar-la
als qui seuen
sobre la terra
i a tota nació
i tribu
i llengua
i poble, que deia amb veu gran:
i doneu-li glòria,
perquè ha arribat _l'hora _del seu judici;
i adoreu _el qui va fer _el cel
i la terra
i el mar
i les fonts _de les aigües».
(14,8) Aquesta estrofa pot ser només de 6 versos per que es refereix a Babilònia.
I un altre segon àngel (2) el va seguir dient:
ha caigut
Babilònia (1,6)
la gran,
la que del vi de la còlera de la seva fornicació (3,7) ha abeurat totes les nacions».
(14,9-10)
I (1) un altre tercer àngel (3) va seguir-los dient amb veu gran:
«Si algú adora la bèstia
| i (2) la seva imatge, | | (audició 6) |
i (3) rep la marca (3,7)
sobre el front
o sobre la mà,
també (4) ell beurà del vi de la còlera de Déu
el que ha sigut abocat sense barreja al calze de la seva ira,
i (5) serà turmentat amb foc
i (6) sofre
davant d'àngels sants
i (7) davant de l'Anyell [4,9,28].
(14,11-12)
I la fumarada (8,4,12) _del seu turment puja per segles _de segles,
i no tenen pausa _dia _i nit _els qui adoren la bèstia
i la seva imatge,
i si algú rep la marca (4,7) del seu nom.
| Aquí està l'endurança (7,7) dels sants, | | ● |
| els qui guarden els manaments de Déu | | ● |
| i la fe de Jesús (7,14)». | | ● |
(14,13)
I vaig oir una veu _del cel _que deia:
benaurats (2,7) els morts, _els qui moren en el Senyor _des d'ara.
Sí,
diu l'Esperit;
car reposaran _de les seves fatigues,
ja que les seves obres els segueixen».
VI - El judici de Babilònia
1. Visió 24: La sega i la verema de la terra
(*) El Fill de l'Home al mig dels àngels fa el paper de l'àngel 4,
entre Ap. 14,6 i Ap. 14,20. Aquesta estrofa te 28 paraules.
(14,14-16)
I vaig veure (24),
i heus aquí un núvol (4,7) blanc,
i sobre el núvol (5,7) un que hi seia semblant a un fill d'home, (*)
que tenia sobre el cap una corona d'or
i a la mà una falç (1,7) esmolada (3,7).
I un altre àngel (5)
va sortir
del santuari,
cridant
amb veu gran
al qui seia
sobre el núvol (6,7):
«_Envia la teva falç (2,7)
_perquè ha arribat l'hora _de segar,
_perquè s'ha assecat _el sembrat _de la terra».
I el qui seia sobre el núvol (7,7) va llançar la seva falç (3,7) sobre la terra,
i la terra fou segada.
I un altre àngel (6)
va sortir del santuari
que hi ha al cel,
que tenia
també ell
una falç (4,7)
esmolada (4,7).
I un altre àngel (7) va sortir de l'altar,
el qual tenia potestat sobre el foc,
i va vociferar amb veu gran al qui tenia la falç (5,7) esmolada (5,7), dient:
| «_Envia la teva falç (6,7) _esmolada (6,7), | | (audició 2)-2 |
_i verema els gotims _de la vinya _de la terra,
_perquè els seus raïms _han madurat».
I l'àngel va llançar la seva falç (7,7) a la terra,
i va veremar la vinya de la terra,
i va llançar els raïms al gran cup de la còlera de Déu.
I el cup fou trepitjat fora de la ciutat,
i va sortir
sang
del cup
fins a les brides
dels cavalls,
a mil sis-cents
estadis(*) .
(*)
1 estadi = 177,6 m. 1600 = 40 x 40 estadis quadrats.
2. Visió 25: Segon gran prodigi: Set àngels
(15,1)
I vaig veure (25) _un altre prodigi (5,7) _al cel,
gran
i esbalaïdor:
.set àngels
.que tenien ._les set plagues,
.les darreres
.perquè amb elles ._serà acomplerta ._la còlera de Déu.
3. Visió 26: El mar hialí
(15,2-4)
I vaig veure (26) com un mar hialí
barrejat amb foc,
i els vencedors de la bèstia
i de la seva imatge
i del nombre del seu nom,
drets sobre el mar
el hialí,
tenint cítares de Déu.
I canten el càntic de Moisès,
el servent de Déu,
i el càntic de l'Anyell [5,9,28], dient:
«Grans i esbalaïdores són les teves obres,
| Senyor, | | ● |
| el [qui ets] Déu | | ● |
| el Pantocràtor (4,9);> | | ● |
justos i verídics els teus camins,
Rei de les nacions;
¨Qui certament no temerà, Senyor,
i no glorificarà el vostre nom?
Perquè sols tu ets sant,
perquè totes les nacions vindran
i adoraran davant teu,
perquè han estat manifestades les teves justes accions».
4. Visions 27 i 28: Les set copes
1. (15,5-8;16,1)
_I després d'aquestes coses _vaig veure (27)
_i va ser obert _el santuari _del tabernacle _del testimoniatge _al cel,
_i van sortir _del santuari _el set àngels _que tenien les set plagues,
_vestits _de lli
pur,
esplèndid,
_i cenyits _al voltant _del pit _amb cenyidors _d'or.
_I un _dels quatre _vivents _donà _als set àngels _set...
.set .copes (2,12) .d'or
.plenes (4,7) .de la còlera .de Déu
.que viu .pels segles .dels segles.
_I el santuari _s'omplí _d'una fumarada (9,5,12) _a causa de la glòria _de Déu
_i a causa _del seu _poder (9,12),
i ningú _no podia _entrar
al santuari
fins que s'haguessin acomplert
les set
plagues
dels set
àngels.
_I vaig oir _una gran veu _del santuari _que deia _als set _àngels:
.i vesseu .sobre la terra .les set .copes (3,12) .de la còlera .de Déu».
2. (16,2-3)
I va partir el primer
i vessà la seva copa (4,12) _sobre la terra;
i s'esdevingué
una úlcera
dolenta
_i maligna
sobre els homes
que tenien la marca (5,7)
de la bèstia
i els qui adoraven la seva imatge.
I el segon vessà la seva copa (5,12) _sobre el mar;
i s'esdevingué sang _com d'un mort,
i tot animat _que viu al mar va morir.
3. (16,4-7)
I el tercer vessà la seva copa (6,12) sobre els rius
i les fonts de les aigües;
i s'esdevingué sang.
| I vaig oir l'àngel de les aigües que deia: «Ets just, | | (audició 5)-5 |
| el qui és | | ● |
| i el qui fou, | | ● |
| el sant, | | ● |
perqué judiques aquestes coses,
perquè ells han vessat sang de sants i de profetes,
i també els heu fet beure sang:
en són dignes (7,7).
I vaig...
I vaig oir l'altar que deia:
| «Sí, | | (audició 6)-6 |
| Senyor, | | ● |
| el [qui ets] Déu | | ● |
| el Pantocràtor (5,9), | | ● |
verídics
i justos són els vostres judicis».
4. (16,8-9)
I el quart vessà la seva copa (7,12) _sobre el sol;
i li va ser donat de cremar els homes _amb foc.
I van ser cremats els homes _amb una gran xardor,
i van blasfemar el nom
el de Déu
el qui té potestat _sobre aquestes plagues,
i no es van convertir (11,7,12) _per a donar-li glòria,
5. (16,10-11)
I el cinquè vessà la seva copa (8,12) _sobre el setial _de la bèstia;
i el seu reialme esdevingué enfosquit,
i es mossegaven les llengües _a causa del dolor,
i van blasfemar el Déu _del cel
a causa dels seus dolors
i a causa de les seves úlceres,
i no es van convertir (12,7,12) _de les seves obres.
6. (16,12-16)
I el sisè àngel vessà la seva copa (9,12) sobre el gran riu, l'Eufrates;
i va ser assecada
la seva aigua,
per tal que estigués preparat (5,7)
el camí
dels reis
de sol
ixent.
I vaig veure (28) [sortir] de la boca del drac
i de la boca de la bèstia
i de la boca del pseudoprofeta tres esperits impurs, com unes granotes;
perquè són esperits de dimonis que fan prodigis (6,7),
els quals surten vers els reis
de l'orbe sencer,
per aplegar-los
per a la guerra
del gran dia
del Déu
Pantocràtor (6,9).
«Heus aquí que vinc (4,7) com un lladre;
benaurat (3,7) el qui vigila
i guarda els seus vestits (5,7), perquè no camini nu
i vegin la seva vergonya».
I va aplegar-los al lloc anomenat en hebreu Harmagedon.
7. (16,17-19a)
I el setè àngel vessà la seva copa (10,12) sobre l'aire;
i va sortir una veu gran del santuari,
des del setial, que deia:
| «Està fet!». | | (audició 7)-7 |
I s'esdevingueren llampecs
i veus
i trons;
i s'esdevingué un gran terratrèmol (6,7),
com no se n'havia esdevingut cap des que l'home va existir sobre la terra,
de gran terratrèmol (7,7) així de gran.
I la gran ciutat esdevingué tres parts,
i les ciutats de les nacions caigueren.
(16,19b-21)
I Babilònia (2,6), la gran, fou recordada davant de Déu
per a donar-li el calze _del vi _de la còlera _de la ira _d'Ell.
I tota illa va fugir,
i les muntanyes no foren trobades.
I una gran calamarsa com talents baixà del cel sobre els homes;
i els homes van blasfemar contra Déu _a causa de la plaga de la calamarsa,
perquè la seva plaga és molt gran.
5. Visió 29: La visió de Babilònia
Poema de Babilònia
| (17,1-5) | | (17,1-18) [1]-[7] |
| I va venir un dels set àngels que tenien les set copes (11,12), | | [1] |
i va parlar (10,12) amb mi, dient:
_et mostraré el jutjament _de la gran prostituta
_la que seu _sobre moltes aigües,
_amb qui van fornicar els reis _de la terra,
.i els qui habiten .la terra .van embriagar-se .amb el vi .de la seva fornicació (4,7)».
I va dur-me en esperit al desert.
I vaig veure (29) una dona que seia sobre una bèstia escarlata, plena (5,7) de noms blasfems,
que tenia set caps
i deu parelles de corns.
I la dona...
I la dona estava revestida (9,12) de porpra
i escarlata
i ornada d'or,
i pedres precioses
i perles,
tenint un calze d'or a la mà, ple (6,7) d'abominacions
i de les impureses de la seva fornicació (5,7),
i sobre el front duia un nom escrit:
un misteri: BABILONIA (3,6),
LA GRAN,
LA MARE DE LES PROSTITUTES
I DE LES ABOMINACIONS DE LA TERRA.
6. Visió 30: La explicació del misteri
(17,6-7)
I vaig veure (30) la dona embriagada _de la sang _dels sants
i de la sang dels testimonis de Jesús (8,14).
| I en veure-la, vaig esbalair-me _amb un gran esbalaïment. | | (audició 2)-9 |
I l'àngel em va dir: «Per què t'has esbalaït?. Jo et diré el misteri _de la dona
i de la bèstia _que la porta,
la que té els set caps
i les deu parelles de corns.
(17,8-9a)
"La bèstia que has vist, fou
i no és,
i està a punt de pujar de l'abisme (5,7)
i se'n va a la perdició;
i s'esbalairan els qui habiten sobre la terra,
el nom dels quals no està escrit al llibre de la vida
des de la fundació del món,
en veure la bèstia,
perquè fou
i no és
i apareixerà.
Aquí la intel·ligència, el qui tingui saviesa.
(17,9b-11)
"Els set caps són set muntanyes,
sobre les quals la dona hi seu,
i són set reis;
Cinc van caure,
l'un és,
l'altre encara no ha vingut,
i quan vingui cal que duri poc.
I la bèstia que fou
i no és,
també ell és un vuité,
i és dels set,
i se'n va a la perdició.
(17,12-14)
"I les deu parelles de corns que has vist són deu reis,
que encara no han rebut reialme,
però durant una hora rebran potestat com a reis amb la bèstia.
Aquests tenen un sol designi,
i donen a la bèstia el poder (10,12)
i la potestat d'ells.
Aquests guerrejaran contra l'Anyell [6,9,28],
i l'Anyell [7,9,28] els vencerà, perquè és Senyor de senyors
i Rei de reis,
| i els qui estan amb ell són cridats | | ● |
| i escollits | | ● |
| i fidels». | | ● |
(17,15)
"I em diu:
«Les aigües que has vist,
on seu la prostituta,
pobles
i gentades són,
i nacions
i llengües.
(17,16-18)
"I les deu parelles de corns que has vist
i la bèstia,
odiaran la prostituta,
i la deixaran deserta
i nua,
i es menjaran les seves carns (1,7)
i l'abrusaran amb foc,
perquè Déu ha posat als seus cors d'executar el seu designi,
i de fer un sol designi,
i donar llur reialme a la bèstia fins que siguin acomplertes les paraules de Déu.
I la dona que has vist és la gran ciutat
la que té reialme sobre els reis de la terra».
7. Visió 31: La ruïna de Babilònia
Després d'aquestes coses
vaig veure (31)
un altre àngel
que baixava
del cel,
que tenia
una gran potestat,
i la terra fou iluminada a causa de la seva glòria.
| I va cridar amb forta veu, dient: «Ha caigut | | (audició 3)-10 |
ha caigut Babilònia (4,6),
la gran,
i ha esdevingut habitacle de dimonis
i presó de tot esperit impur,
i presó de tot ocell impur
i odiós,
perquè totes les nacions havien begut del vi de la còlera de la seva fornicació (6,7),
i els reis de la terra havien fornicat amb ella,
i els comerciants de la terra s'havien enriquit a causa del poder (11,12) del seu luxe».
Poema del càstig de Babilònia
| (18,4-7a) | - 2 - | (18,4-21) [1]-[7] |
| I vaig oir una altra veu del cel que deia: «Sortiu-ne, poble meu, | | [1] |
que no cooperéssiu als seus pecats,
i que no rebéssiu de les seves plagues,
perquè els seus pecats s'han amuntegat fins al cel,
i Déu ha recordat les seves iniquitats.
Doneu-li com també ella donà,
i dobleu el doble segons les seves obres;
al calze en que barrejà, barregeu-li el doble.
Quan més és glorificà
i visqué luxosament,
tant més doneu-li de turment
i dol.
(*)
Aquest "certament no" es veurà contestat per set vegades
entre Ap. 18,14 i Ap. 18,24. El verb "veure" no apareix una altre vegada
fins Ap. 19,11, quan s'obre el cel.
Perquè diu en el seu cor:
"Sec com a reina
i no sóc vídua
i dol certament no(*) veuré";
per això en un sol dia vindran les seves plagues:
mort
i dol
i fam,
i serà abrusada amb foc;
perquè fort Senyor
[és] el Déu
que l'ha jutjada».
I ploraran
i es planyeran per ella els reis de la terra,
els qui havien fornicat amb ella,
i havien viscut luxosament,
quan vegin la fumarada (10,6,12) del seu incendi,
aturats lluny per por del seu turment, tot dient:
«Ai,
ai,
la gran ciutat,
Babilònia (5,6),
la ciutat forta,
perquè en una hora ha vingut el teu judici.
de la terra
ploren
i es dolen d'ella,
perquè ningú no compra
la seva càrrega,
mai més.
(8 articles d'abillament)
Càrrega d'or
i d'argent
i de pedres precioses
i de perles
i de lli finíssim
i de porpra
i de seda
i de d'escarlata
(6 materials de mobiliari)
i tota fusta de tuia
i tot objecte de vori
i tot objecte de fusta preciosíssima
i de bronze
i de ferro
i de marbre,
(5 perfums)
i cinamom
i amom
i encensos
i mirra
i olíban
(4 aliments)
i vi
i oli
i flor de farina
i blat
(4 elements de ramaderia)
i bèsties de càrrega
i ovelles,
i de cavalls
i de carruatges
(2 elements humans)
i de cossos
i ànimes d'homes.
(La sèrie ha estat:8 6 5 4 4 2, en lloc de 7(4+3) 6 5 4 3 2.
El 3, símbol de Déu, no hi és)
I el fruit tardoral _que la teva ànima cobejava s'ha allunyat de tu
i totes les coses opulentes
i les esplèndides han desaparegut de tu,
i certament ja no (1) les trobaran.
Els comerciants d'aquestes coses, _que s'havien enriquit a causa d'ella,
s'aturaran lluny _per por del seu turment _plorant
i dolent-se, _tot dient:
_«Ai _ai, _la gran ciutat _revestida (10,12) de lli finíssim
i de porpra
i d'escarlata
i ornada amb or
i amb pedres precioses
i amb perles,
perquè en una hora _ha estat devastada tanta riquesa!».
I tot pilot
i tot el qui navega segons lloc
i mariners
i tots els qui treballen al mar, van aturar-se lluny
i cridaven en veure la fumarada (11,6,12) del seu incendi tot dient:
«Quina de semblant a la gran ciutat?».
I llançaren pols sobre els seus caps
i cridaven plorant
i dolent-se, tot dient:
«Ai, ai, la gran ciutat,
en la qual s'havien enriquit tots els qui tenen naus al mar, per l'alçada dels seus preus,
perquè en una hora ha estat devastada!».
Alegra't damunt d'ella
oh cel,
i els sants
i els apòstols
i els profetes,
perquè Déu ha jutjat
el vostre jutjament contra ella.
I un àngel fort va alçar una pedra
gran _com de molí
i la va llançar _al mar _tot dient:
| «Així, _amb ímpetu _serà llançada Babilònia (6,6) | | (audició 5)-12 |
la gran ciutat,
i certament ja no (2) serà trobada.(*)
I veu de...
(*)
La mateixa paraula "Babilònia" ja no serà trobada després de la sisena
vegada en què apareix.
"I veu de citaristes
i de músics
i de flautistes
i de trompeters certament ja no (3) serà oïda en tu,
i cap artesà de cap artesania certament ja no (4) serà trobat en tu,
i veu de mola certament ja no (5) serà oïda en tu,
i llum de llàntia certament ja no (6) brillarà en tu,
i veu d'espòs i d'esposa certament ja no (7) serà oïda en tu,
perquè els teus comerciants eren els magnats de la terra,
perquè amb els teus sortilegis foren enganyades totes les nacions,
i en tu mateixa fou trobada sang de profetes i de sants,
i de tots els degollats sobre la terra».
Poema de l'al·leluia celestial
| (19,1a) | - 11 - | (19,1-8) [1]-[7] |
| Després d'aquestes coses | | [1] |
vaig oir
com una veu gran
de molta gentada
al cel,
que deien:
«Al·leluia!
(19,1b-2)
| La salvació | | ● |
| i la glòria | | ● |
| i el poder (12,12) _són del nostre Déu, | | ● |
perquè els seus judicis són verídics _i justos;
perquè ha jutjat la gran prostituta
la que corrompia la terra _amb la seva fornicació (7,7),
i ha vindicat la sang _dels seus servents _de la mà d'ella».
| I per segona vegada van dir: «Al·leluia!» | | (audició 7)-2 |
I la seva fumarada (12,7,12) puja pels segles dels segles.
I van caure els vint-i-quatre ancians (12,7,12)
i els quatre vivents
i van adorar Déu,
el qui seu sobre el setial, dient:
«Amén.
Al·leluia»
I del setial va sortir una veu,
que deia:
| «Lloeu nostre Déu | | (audició 8)-3 |
tots els seus servents,
els qui el temeu,
els petits
i els grans».
I vaig oir com (1) una veu _de molta gentada
i com (2) veu _de moltes aigües
i com (3) veu _de forts trons, _que deien:
| «Al·leluia! | | (audició 9)-4 |
| Perquè ha començat a regnar (4,7) _el Senyor | | ● |
| el nostre Déu | | ● |
| el Pantocràtor (7,9). | | ● |
"Gaudim
i exultem
i donem-li la glòria,
perquè han arribat les noces _de l'Anyell [8,9,28],
i la seva esposa està preparada (6,7),
| i li ha estat donat de revestir-se (11,12) _de lli finíssim, | | ● |
| _esplèndid, | | ● |
| _pur». | | ● |
Perquè el lli finíssim són les accions justes _dels sants.
«Escriu:
benaurats (4,7)
els que
han estat designats
per al banquet
de les noces
de l'Anyell [9,9,28]».
«Aquestes són les paraules verídiques de Déu».
I vaig caure davant dels seus peus per tal d'adorar-lo.
«Mira, això no.
Sóc conservent teu
i dels teus germans,
els qui tenen el testimoniatge de Jesús (9,14);
adora Déu
perquè el testimoniatge de Jesús (10,14) és l'esperit de la profecia (3,7)».
VII - La Nova Jerusalem
1. Visió 32: Rei de reis
I vaig veure (32) el cel obert,
i heus aquí un cavall blanc,
i el qui seia sobre ell era anomenat fidel
i verídic,
i amb justícia jutja
i guerreja.
Els seus ulls són com flama de foc,
i sobre el seu cap moltes diademes,
té escrit un nom,
que ningú no sap (12,12) llevat d'ell,
i ha estat revestit (12,12) amb un vestit (6,7) xopat de sang,
i el seu nom ha estat anomenat El Verb de Déu.
.I els exèrcits .que hi ha al cel .el segueixen .dalt de cavalls blancs, .vestits de
| lli finíssim | | ● |
| .blanc, | | ● |
| .pur. | | ● |
I de la seva boca surt una espasa esmolada (7,7) per colpir amb ella les nacions;
i ell els esberlarà amb vara de ferro;
.i ell trepitja .el cup .del vi .de la còlera .de la ira .de Déu .Pantocràtor (8,9).
I té sobre el vestit (7,7)
i sobre el seu cuixal un nom escrit: REI DE REIS
I SENYOR DE SENYORS.
2. Visió 33: El gran banquet
Poema escatològic
| (19,17-18) | - 3 - | (19,17-20,10) [1]-[7] |
| I vaig veure (33) un àngel dret al sol, | | [1] |
i va cridar amb veu gran, dient a tots els ocells que volaven pel zenit:
aplegueu-vos per al gran banquet de Déu, perquè mengeu carns (2,7) de reis
i carns (3,7) de tribuns
i carns (4,7) de forts
i carns (5,7) de cavalls
i dels qui seuen sobre ells,
i carns (6,7) de tots, de lliures
i d'esclaus
i de petits
i de grans.
3. Visió 34: La bèstia vençuda
| I vaig veure (34) la bèstia | | [2] |
i els reis de la terra
i llurs exèrcits aplegats per a fer la guerra contra el qui seia sobre el cavall
i contra el seu exèrcit.
I la bèstia fou capturada
i amb ella el pseudo-profeta que havia fet prodigis (7,7) davant d'ella,
enganyant amb ells els qui rebien la marca (6,7) de la bèstia
i els qui adoraven la seva imatge;
vius foren llançats els dos a l'estany del foc que crema amb sofre.
I els restants foren matats amb l'espasa, del qui seia sobre el cavall,
la que sortia de la seva boca,
i tots els ocells es van saciar de les seves carns (7,7).
4. Visió 35: El drac lligat
| I vaig veure (35) un àngel que baixava del cel, que tenia la clau de l'abisme (6,7) | | [3] |
i una gran cadena a la mà.
I va retenir el drac, la serp antiga,
que és el Diable
i Satanàs,
i va lligar-lo per mil anys,
i va llançar-lo a l'abisme (7,7),
i tancà
i segellà damunt seu,
perquè ja no enganyi les nacions,
fins que s'hagin acomplert els mil anys;
després d'aquestes coses cal deslligar-lo per poc temps.
5. Visió 36: El regne dels mil anys
| I vaig veure (36) setials, | | [4] |
i es van asseure en ells,
i els fou donat el jutjament,
i les ànimes dels qui havien estat decapitats
a causa del testimoniatge de Jesús (11,14)
i a causa de la paraula de Déu,
i els qui no havien adorat la bèstia
ni la seva imatge
i no havien rebut la marca (7,7) sobre el front
i sobre la mà;
i van viure
i van regnar (5,7) amb Crist (6,7) mil anys.
| Els restants dels morts no van viure | | [5] |
fins que s'haguessin acomplert els mil anys.
Aquesta és la resurrecció primera.
Benaurat (5,7) _i sant _aquell qui té part en la resurrecció primera;
sobre aquests la segona mort no té potestat,
sinó que seran sacerdots _de Déu _i de Crist (7,7),
i regnaran (6,7) amb ell _mil anys.
| .I quan .s'hauran acomplert .els mil anys, ._Satanàs .serà deslligat .de la seva .presó, | | [6] |
i sortirà _per enganyar les nacions
les que hi ha als quatre angles _de la terra,
Gog
i Magog,
per aplegar-los _per a la guerra,
el nombre dels quals és com la sorra _del mar.
| I van pujar sobre l'amplada de la terra, | | [7] |
i rodejaren el campament dels sants
i la ciutat estimada,
i va baixar foc del cel
i els devorà,
i el diable que els enganyava fou llançat a l'estany de foc
i de sofre,
on també hi ha la bèstia
i el pseudo-profeta,
i seràn turmentats dia
i nit
pels segles dels segles.
6. Visions 37 i 38: El judici final
| I vaig veure (37) un gran setial blanc, | | [*1*] |
| i el qui hi seia, | | [*2*] |
del rostre del qual fugiren la terra
i el cel,
| i no fou trobat un lloc per a ells. | | [*3*] |
I vaig veure (38) els morts,
els grans
i els petits, drets davant del setial,
i uns llibres foren oberts;
i fou obert un altre llibre,
que és el de la vida;
.i foren jutjats .els morts .de les coses .escrites .als llibres, .segons .les seves obres.
- 11 -
I el mar va donar els morts, _els que en ell hi havia
i la mort _i l'Hades van donar els morts, _els que en ells hi havía
i foren jutjats, _cadascun segons les seves obres.
I la mort _i l'Hades foren llançats a l'estany del foc.
Aquesta és la mort segona:
l'estany del foc.
.I si algú no es trobava .escrit .al llibre .de la vida, .era llançat .a l'estany .del foc.
7. Visions 39 i 40: La nova Jerusalem
| I vaig veure (39) un cel nou | | [*4*] |
| i una terra nova; perquè el primer cel | | [*5*] |
| i la primera terra havien passat, | | [*6*] |
| i el mar ja no existeix. | | [*7*] |
I vaig veure (40)
la ciutat santa,
_una Jerusalem nova,
que baixava del cel,
de part de Déu,
_preparada (7,7) com una esposa
_guarnida per al seu espòs.
I vaig oir...
I vaig oir una veu gran del setial, que deia:
| «Heus aquí el tabernacle de Déu enmig dels homes, | | (audició 2) |
i habitarà amb ells,
i ells seran pobles seus
i Ell mateix serà el Déu amb ells,
i eixugarà tota llàgrima dels seus ulls,
i la mort ja no existirà,
| ni dol | | ● |
| ni plany | | ● |
| ni dolor | | ● |
ja no existiran,
| perquè les coses primeres han passat». | | (audició 3) |
I el qui seia sobre el setial va dir: _«Heus aquí que faig noves totes les coses».
| I diu: «Escriu, perquè aquestes paraules són fidels i verídiques». | | (audició 4) |
| I em va dir: «Està fet!. | | (audició 5) |
Jo sóc l'Alfa i l'Omega,
el Principi i la Fi.
_Jo, _a qui tingui set, _li donaré _gratis _de la font _de l'aigua _de la vida.
El vencedor heretarà aquestes coses
i seré per a ell Déu
i ell serà per a mi fill.
Però per...
Peró per als covards
i descreguts
i abominables
i homicides
i fornicadors
i sortílegs
i idòlatres
i tots els falsaris
la seva part a l'estany que crema amb foc i sofre,
que és la segona mort».
_I va venir _un dels set àngels _que tenien _les set copes (12,12)
_les plenes (7,7) _de les set plagues _darreres,
.i va parlar (11,12) amb mi, .dient:
.et mostraré .la núvia,
.l'esposa .de l'Anyell [1,7,28]».
_I va dur-me en esperit dalt d'una muntanya gran
_i alta,
_i em mostrà la ciutat santa, _Jerusalem,
_que baixava del cel, _de part de Déu, _tenint la glòria de Déu.
.La seva .lluminositat .semblant a una pedra .preciosíssima,
.com pedra .de jaspi .cristal·lí.
Poema de Jerusalem
| (21,12-14) | - 3 - | (21,12-22,5) [1]-[7] |
Tenia una muralla gran
i elevada que tenia dotze portes,
i dalt de les portes, dotze àngels,
i uns noms gravats,
que són els de les dotze tribus dels fills d'Israel.
Des de llevant, tres portes,
i des de tramuntana, tres portes,
i des de migjorn, tres portes,
i des de ponent, tres portes.
I la muralla de la ciutat tenia dotze fonaments,
i damunt d'ells els dotze noms
dels dotze apòstols de l'Anyell [2,7,28].
_I el qui parlava (12,12) amb mi _tenia com a mida _una cana _d'or
_per tal d'amidar la ciutat,
_i les seves portes
_i la seva muralla.
.I la ciutat .està sobre .un quadrat
.i la seva llargada .és tanta com l'amplada.
_I va amidar _la ciutat _amb la cana _en dotze mil estadis(*) ;
_la llargada
_i l'amplada
_i la seva alçada son iguals.
.I va amidar .la seva muralla: .cent quaranta-quatre colzades(*) , .mida d'home,
.que és d'àngel.
(*)
1 estadi = 177,6 m. 1 colzada = 0,444 m.
I el material de la seva muralla era jaspi,
i la ciutat era d'or pur, semblant a vidre pur.
Els fonaments
de la muralla
de la ciutat
amb tota mena
de pedra preciosa
havien estat
guarnits:
El primer...
El primer fonament, jaspi,
el segon, safir,
el tercer, calcedònia,
el quart, maragda,
el cinquè, sardònix,
el sisè, sarda,
el setè, crisòlit,
el vuitè, beril·le,
el novè, topazi,
el desè, crisopras,
l'onzè, jacint,
el dotzè, ametista.
I les dotze portes eren dotze perles;
cadascuna de les portes era d'una perla.
I la plaça de la ciutat era d'or pur com vidre transparent.
| I de santuari, no n'hi vaig veure, _perquè el Senyor | | ● |
| el [qui és] Déu, | | ● |
| el Pantocràtor (9,9) _és el seu santuari, | | ● |
i l'Anyell [3,7,28].
I la ciutat no té necessitat del sol _ni de la lluna _que brillin _per a ella,
perquè la glòria de Déu l'ha il·luminada,
i la seva llàntia és l'Anyell [4,7,28].
I les nacions caminaran a la seva llum,
i els reis de la terra portaran llur glòria fins a ella.
I les seves portes certament no es tancaran de dia,
perquè allà no hi haurà nit;
i li portaran la glòria
i l'honor de les nacions fins a ella,
i certament no entrarà en ella cap immundícia,
ni el qui faci abominació
i falsedat,
sinó solament els qui han estan escrits al llibre
de la vida
de l'Anyell [5,7,28].
I em va mostrar un riu d'aigua de vida,
resplendent com cristall,
que sortia del setial de Déu
i de l'Anyell [6,7,28].
Enmig de la seva plaça,
i ençà
i enllà del riu,
l'arbreda de la vida,
que fa dotze collites,
donant cadascun dels mesos la seva collita,
i les fulles de l'arbreda per a guariment de les nacions.
I ja no hi haurà cap anatema.
I en ella hi haurà el setial de Déu
i de l'Anyell [7,7,28],
i els seus servents li donaran culte
i veuran el seu rostre,
i el seu nom estarà sobre llurs fronts.
I ja no hi haurà nit,
i no tenen necessitat de llum de llàntia
ni de llum de sol,
perquè el Senyor Déu il·luminarà damunt d'ells,
i regnaran (7,7)
pels segles
dels segles.
I em va dir:
«..Aquestes paraules .són fidels
..i verídiques,
..i el Senyor, _..el Déu .dels esperits .dels profetes _..ha enviat el seu àngel
..per mostrar als seus servents .les coses _..que cal que s'esdevinguin .aviat».
«.I heus aquí .que vinc (5,7) de seguida.
.Benaurat (6,7) .el qui guarda .les paraules _.de la profecia (4,7) _.d'aquest llibre».
I jo, Joan,
sóc el qui ha oït
i vist aquestes coses.
.I quan vaig haver oït
.i vist,
.vaig caure .per tal d'adorar .davant dels peus(*) .de l'àngel .que em mostrava aquestes coses,
i em diu:
«..Mira, .això. no,
..sóc conservent .teu
..i dels teus germans ..els profetes
..i dels qui guarden .les paraules ..d'aquest llibre;
..adora .Déu».
(*) Hom ha dit que aquests versos són una repetició redaccional
d'Ap. 19,10, ja que no es pot explicar que Sant Joan caigués en el mateix
error. Però no pot ésser un error involuntari d'un copista si aixi es completen
12 estrofes. Pensant que aquest segon àngel era molt més perfecte
que l'altre, queda tot resolt.
I em diu:
_«No segellis _les paraules _de la profecia (5,7) _d'aquest llibre,
_perquè el temps _és _a la vora.
Qui damneja, damnegi encara,
i el brut, embruti's encara,
i el just, faci justicia encara,
i el sant, santifiqui's encara».
Epíleg
Les darreres paraules de Jesucrist
| 1. (22,12) | - IV - | [III Comprèn des d'Ap. 2,1 fins a Ap. 22,11] |
| .Heus aquí .que vinc (6,7) de seguida, | | 1.[1] |
| .i la meva recompensa .amb mi, | | 2.[2] |
.per donar a cadascun .com sigui .la seva obra.
2. (22,13)
| .Jo sóc .l'Alfa .i l'Omega, | | 3.[3] |
| .el Primer .i el Darrer, | | 4.[4] |
| .el Principi .i la Fi. | | 5.[5] |
3. (22,14-15)
| Benaurats (7,7) els qui renten llurs túniques, | | 6.[6] |
perquè serà seva la potestat
sobre l'arbre
de la vida,
i entraran
per les portes
a la ciutat.
| Fora els gossos | | 7.[7] |
| i els sortílegs | | [8] |
| i els fornicadors | | [9] |
| i els homicides | | [10] |
| i els idòlatres | | [11] |
| i tot el qui estima _i fa falsedat!. | | [12] |
.Jo, .Jesús (12,14), .he enviat .el meu àngel .per testificar-vos .aquestes coses .sobre les esglésies.
Jo sóc el rebrot
i l'estirp de David,
l'estrella resplendent del matí»
I l'Esperit
i l'Esposa diuen:
«Vine!».
I qui oeixi, digui:
«Vine!».
I qui tingui set,
vingui;
qui vulgui,
prengui gratis aigua de vida.
(*) Cuántes males traduccions volent "millorar" l'estil de Sant Joan,
fan casi imposible de veure l'estructura que, seguint l'original grec, es tan
evident!. Encare que només sigui per això, verdaderament, no s'ha de treure ni
d'afeixir cap paraula.
Jo testifico a tothom qui oeixi les paraules _de la profecia (6,7) _d'aquest llibre:
si algú sobreposés quelcom sobre aquestes coses,(*)
Déu sobreposarà sobre ell les plagues que han estat escrites en aquest llibre.
I si algú tragués quelcom de les paraules _del llibre _d'aquesta profecia (7,7),
Déu li traurà la seva part de l'arbre _de la vida
i de la ciutat santa,
de les coses que han estat escrites en aquest llibre.
Epíleg de Sant Joan
| 7. (22,20-21) | - 7 - | [6 comprèn des d'Ap. 1,12 fins a Ap. 22,19] |
El qui testifica aquestes coses diu:
«Sí,
vinc (7,7) _de seguida».
Amén.
Vine,
Senyor _Jesús (13,14).
La gràcia _del Senyor _Jesús (14,14) _sigui amb tots.
Camino(s) ascendente(s):
Página del Vaticano