Canço de PrimaveraJa han esclatat les poncellesde les roses i els clavells! Ja han fet el niu els ocells, i enamoren les doncelles! Però el cant de la natura, sols serà llunyà ressò, d'una amorosa cançó, de Creador i criatura. Puix Déu Nostre Senyor, d'Israel s'ha enamorat, i el cel, l'aturar-se glat, rera una història d'amor. Rosa del meu Montserrat ha fet de Siò Princesa, perque fou, d'amor encesa, Mare del Verb Encarnat. D'Ella serem la fillada, com infants que fan cridòria, al voltant, dant a Déu glòria, de la taula més amada. |
| Sant Cugat, 1971 Manuel María Domenech Izquierdo |
Camino(s) ascendente(s):
