"Esperem el vostre retorn, Senyor, Jesús" |
Crida d'amor de l'Església al seu EspòsVine, Jesús, vine!Que aquí, tan lluny de Vós, com ocell engabiat dins del meu pit, mon cor s'anyora. i es mor amarant de plors amargs aquesta nit, vostra penyora. Vine, Jesús, vine! Que el meu si ja no en té prou, quan l'Hòstia de presència substancial, és consagrada, i deleix de la vostra presència corporal dolça abraçada. Vine, Jesús, vine! Feu-vos camí d'estels! Que llops amb pell d'anyell. de tes ovelles, desfan la plèta, i quan voldran tornar a la casa que era d'elles, serà desfeta! Vine, Jesús, vine! Que he vist ànimes belles, que sedejant per l'aigua de la Vida, ja us buscaven, i atansant-se als pastors, han trobat resposta buida! Us ignoraven! Vine, Jesús, vine! Baixeu dels cels! Baixeu! Fins nins està matant guerra ferotge, en vostra pàtria! Avanceu de cop fins a l'aurora, el rellotge de la història! Vine, Jesús, vine! S'esberla nostra terra! El sol és clòs per fosques nuvolades! Forts terratrèmols fan trontollar els cims de les seves serraleades! Mor la Fe de molts! Vine, Jesús, vine! S'ha sentit el crit blasfem, ressò del bram superb de serp antiga: "Serem com Déu!" L'abominació desoladora ja fustiga, allà on no deu! Vine, Jesús, vine! Abans que per les feres, la nissaga del teu poble sia presa, desclou l'alabada, de la llum del teu llamp i el tro de ta grandesa, altra vegada! "L'Esperit i l'esposa diuen: Vine! El qui ho escolta digui: Vine! Qui tingui set, que vingui; el qui vulgui, que prengui de franc l'aigua de la Vida" (Ap 22,17). |
Sant Cugat, 1971
Manuel María Domenech Izquierdo |
Camino(s) ascendente(s):