Jesús trova a la seva MareTot començant la dolorosa caminada,Mare i Fill s'han contemplat. Si jo pogués posar-me al mig d'eixa mirada, ploraria mon pecat! Veient en els ulls de la Mare dolorida, el Fill coronat d'espines, i en els teus, Jesús, la teva Mare ferida, veient-te a Tú, com camines! Oh com em doldrien tots els pecats começos, i el temps perdut sense amar, al mirar-me els ulls de la Mare tan encesos, tan tristos, de tant plorar! I els ulls de Jesús condemnat a morir en Creu! Els ulls que per Tú sofriren! Els ulls que prengué, de Maria, el Fill de Déu! Ulls tots plens d'amor quan miren! És l'amorós mirar que mirará a Dimas,! quan serà cruxificat, que ara, engoixós, et demana si l'estimes, que et diu que estàs perdonat! Vilafranca, Setmana Santa de 1973 Manuel Ma Domenech I. |
Camino(s) ascendente(s):