On veig florir, tot d'una, entre gleves de rovell, el paller d'or de la masia bruna i el teuladí del campanar vermell.

Temps era temps que en la dolçor d'aquesta vila, d'aigua i humanitat, passejava la meva ànima serena i s'adormia el meu cor il;lusionat.

Ara sento una lleu fatiga i tinc els ulls en plor. Ara no hi és aquella dolça amiga que semblava l'estrella del pastor.

Adéu-siau, oh! vila engalanada amb flors, que em vares recollir a l'atzar!

Avui, sou tota muda, avui ja no m'acaroneu l'esguard.

El meu cos cansat i adolorit ha deizat pas a la mort.

Avui, la meva ànima és dins l'herba, on s'hi passeja l'ombra del record.

.................

Amb l'escguard seré i tranquil de qui ha fet la feina ben feta, descansa en pau la nostra tieta.

Nuria Palau i Pomar